Segons l’informe de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions de 2021, el 93,0% de la població de 15 a 64 anys manifesta haver consumit begudes alcohòliques alguna vegada a la vida, fet que converteix l'alcohol en la substància psicoactiva amb més prevalença de consum, seguida del tabac, amb un 70% de la població que declara haver fumat alguna vegada a la vida. Pel que fa a les drogues il·legals, el consum de cànnabis és amb molta diferència el que està més estès a Espanya amb una tendència creixent. Un de cada 10 individus l’ha consumit alguna vegada a la vida, i la cocaïna ocupa el segon lloc. Pel que fa a les amfetamines, el consum s'ha incrementat al llarg dels anys. A més, l’estudi també avalua la prevalença segons sexe, i en gairebé totes les substàncies psicoactives els homes registren un major índex de consum. De fet, un estudi europeu del centre de monitorització de drogues i addiccions, que recull dades des del 2011 i que analitza les aigües residuals de diferents ciutats d’Europa, ha registrat que les drogues més consumides a les ciutats d’Espanya són la cocaïna i el cànnabis.
Pràcticament el consum de substàncies comença entre els 13-14 anys amb porros, tabac i alcohol i després continua amb les altres drogues entre els 16 i 18 anys. Quan una persona pren una substància addictiva es genera una conducta d’autoadministració perquè consumir es converteix en una necessitat primordial. La droga actua en els circuits cerebrals provocant recompensa i plaer, i provoca que la persona consumeixi de manera compulsiva malgrat les conseqüències negatives físiques, psicològiques i socials. Per altra banda, també existeixen les addiccions comportamentals com per exemple l’addicció al joc, al sexe, als videojocs o fins i tot al mòbil. La clínica és similar però a nivell cerebral l’estimulació dels circuits no es produeix per una substància directament i per tant la severitat i la prevalença són menors.
Per determinar com de perjudicial és una substància, hi ha tres factors a tenir en compte: la toxicitat cerebral, la capacitat addictiva i l’extensió epidemiològica. La metamfetamina per exemple és una de les substàncies més tòxiques i addictives. La cocaïna, també, i tot i que no té una toxicitat tan gran com la metamfetamina, té un ús més estès. El cànnabis és menys tòxic i addictiu que la metamfetamina i la cocaïna però és extensament consumit per la població jove. Es calcula que en l’últim any una quarta part del jovent n’ha consumit.
El consum continuat de cànnabis pot provocar trastorns psicòtics, malalties pulmonars, disminució del rendiment intel·lectual, fracàs acadèmic, major accidentabilitat viària, síndrome amotivacional, que és la pèrdua d’interès per qualsevol tema o activitat. Per altra banda, el consum freqüent de cocaïna pot provocar un risc important de patologies cardiovasculars, incloent infart de miocardi i accidents vasculars cerebrals. Aparició de trastorns psicòtics, al·lucinacions, especialment cenestèssiques (sensacions dins del cos) i deliris de persecució. També perforació del tabic nasal i desnutrició. En tots dos casos el risc més important és l’ús crònic que porta a l’addicció.
“Per reduir el consum de substàncies no es pot recórrer ni a la penalització ni a la legalització. La única alternativa prudent és la regulació que s’ha de fer en base a uns criteris científics i de salut, però no es poden regular igual totes les substàncies. Regular una substància significa trobar un equilibri entre el preu i disponibilitat. Per exemple l’alcohol i el tabac són substàncies legals i són les drogues més consumides i que generen els costos socials més importants en comparació amb totes les altres. Tenen un cost assequible i són fàcils d’aconseguir”, comenta el Dr. Antoni Gual, excap de la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic.
Informació documentada: Dr. Antoni Gual, ex-cap de la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic.
