Per què és tan important cuidar la salut mental des de la infància?
La salut mental és un element fonamental per a qualsevol individu i com més aviat es comenci a cuidar, millor, perquè hi haurà menys risc de patir un trastorn. A més està estudiat que el 50% dels trastorns psiquiàtrics, com ara trastorns psicòtics, bipolars, el trastorn obsessiu o les patologies alimentàries, apareixen abans dels 18 anys. Cal tractar-los el més aviat possible perquè l'evolució serà millor si es comença a tractar en fases primerenques.
La societat està preparada pels infants amb problemes de salut mental?
No, no ho està prou. Sembla que ara, després de la pandèmia, hi ha la idea generalitzada que hem d'atendre als nens i als joves, que la salut mental és molt important i que ha de formar part de la salut en general. Però també penso que la salut mental sempre ha sigut la gran oblidada: durant molt temps va imperar la idea que qui emmalaltia mentalment eren poques persones. La gent creia "a mi això no em toca" i toca a tothom, independentment de la classe social. Evidentment, com més dificultats socials hi ha, la vulnerabilitat és major, però ningú està lliure de tenir un quadre depressiu, un trastorn d'ansietat...
La salut mental sempre ha sigut la gran oblidada: durant molt temps va imperar la idea que qui emmalaltia mentalment eren poques persones
Per tant, la prevenció és molt important. A on cal incidir?
Últimament hi ha diverses iniciatives destinades a millorar algunes situacions que afecten la població més vulnerable. Per exemple en l'assetjament escolar, un tipus d'assetjament molt freqüent que fa molt de mal als nens i en dificulta el desenvolupament ple. Ara la societat s'ha sensibilitzat per aquest tema i està disposada a lluitar-hi en contra. Un altre tema són les xarxes socials, que per la societat en general són bones, però també som conscients que poden tenir conseqüències negatives per a la població infantil i juvenil. Cal fer-ne prevenció perquè no causin el mal que estan fent en alguns menors.
S’han filtrat estudis sobre l’impacte d’Instagram en l’autoestima dels adolescents.
El nombre d’interaccions o el fet de seguir o no seguir, la xifra de seguidors... són un seguit de temes que provoquen una ansietat excessiva en algunes persones, sobretot en la població menor d'edat i fins i tot en adults menors de 20 anys. No en tothom, però aquesta manera de fer d’algunes xarxes socials no ajuda gens als adolescents amb necessitat d’aprovació social o l’autoestima baixa. A aquests trets de personalitat pot fer que les xarxes socials no els ajudin gens i la cosa acabi desembocant en determinats tipus de trastorns.
Com ha afectat la COVID, el confinament i les restriccions en la salut mental dels joves i dels adolescents?
El confinament va ser molt dur per a tothom, però especialment complicat pels menors d'edat. Els nens van trigar molt a poder sortir de casa i es va deixar pel final a una població que realment tenia molta necessitat de sortir de casa, encara que fos supervisat. Jo crec que aquí hi va haver un descuit important. D’altra banda, també és veritat que els nens i adolescents en general van aguantar molt bé el confinament, de fet en els primers mesos de la COVID les consultes van disminuir notablement. Hi ha moltes raons per això: des de no volien anar a un centre de salut o hospital per por als contagis al fet de no anar a l’escola, que per a molts nens és un focus important de tensió.
Però aquesta reducció de les consultes només es va donar en el primer moment de la pandèmia...
Exacte: a partir de la tardor de 2020, van començar a augmentar els casos d'una manera molt pronunciada. Realment dins la pandèmia de la COVID-19, hi ha hagut una altra pandèmia de salut mental en menors. El que hem vist és que per una part s'han agreujat algunes patologies prèvies, però també per l'altra hi ha hagut un augment de nous pacients.
Realment dins la pandèmia de la COVID-19, hi ha hagut una altra pandèmia de salut mental en menors
Quines són aquestes patologies?
Sobretot trastorns de la conducta alimentària (TCA), que han crescut molt notablement. També trastorns d'ansietat i trastorns afectius. I també, dins els trastorns afectius hem vist que augmentaven les sol·licituds d'ingrés per temptatives autolítiques en adolescents. A més això darrer no és una cosa que només hàgim vist créixer a l'hospital, sinó que és una tendència a escala nacional i també a tot el sud d'Europa, que per les tendències és amb el que ens podem comparar.
A què es deu l’augment dels casos de trastorns de conducta alimentària?
Hi ha alguns casos que han trigat a ser atesos perquè encara que les famílies s'adonessin que hi havia alguna cosa que no anava bé en estar més amb els seus fills, la xarxa perquè el pacient arribés a on havia d'arribar no era tan fluida. Algunes patologies es detecten més a les escoles que no pas a casa, però les escoles estaven centrades a lluitar contra la COVID. Amb això vull dir que la detecció ha sigut més dificultosa i la derivació ha trigat més i per això quan ens han arribat els casos, eren més greus. En el cas concret dels TCA, a vegades quan ens arriben ja han perdut molt pes i estan en una situació que ens obliga a tractar-los des d'una unitat especialitzada en lloc de des d'un centre de salut.
En TCA, la detecció ha sigut més dificultosa i la derivació ha trigat més i per això quan ens han arribat els casos, eren més greus
Les dades apunten que el 2020 el suïcidi juvenil va augmentar un 27% a Catalunya.
Tant les temptatives consumades com les temptatives autolítiques han augmentat i aquestes últimes fan que molt més adolescents ingressin. Hi ha més adolescents amb depressions i trastorns d’ansietat. La pandèmia ens ha portat molta incertesa, ja no vivim en un món segur, el poder adquisitiu de les famílies moltes vegades ha disminuït d'una manera considerable i això produeix inquietud, tristesa, irritabilitat, tensió... i el que viuen les famílies repercuteix en els nens. A més també hi ha la por directa provocada per la pandèmia: la por a infectar-se, a emmalaltir...
Amb la pandèmia, s’han endarrerit les deteccions precoces?
Sí, ha estat un problema. El fet que els primers mesos baixessin les consultes té una explicació: no voler-se acostar als centres de salut perquè els centres d'atenció primària estaven molt desbordats per la COVID-19. També els pediatres, que solen ser els que ens deriven els pacients, estaven centrats en la lluita contra la pandèmia amb les successives onades que hi ha hagut. S'ha fet molta telemedicina, poca assistència presencial... i això ha fet que alguns pacients amb patologies incipients triguessin més a arribar-nos a la consulta.
Finalment s’ha aprovat la nova especialitat de psiquiatria infantil i adolescent.
El mes d'agost passat el Consell de Ministres va aprovar l'especialitat i el 2023 sortiran les places. Feia molts anys que lluitàvem per això, perquè dels 4 anys d'especialitat en psiquiatria general, només demanaven 4 mesos de rotació a psiquiatria infantil. I això és molt poc per especialitzar-se en un tema tan concret i tan important, perquè ja hem dit que algunes malalties mentals arrenquen a les primeres etapes de la vida. No podem oblidar els trastorns del neurodesenvolupament. I se n'ha de saber molt més del que actualment s'aprenia en l'especialitat de psiquiatria general.
