En Michael Seo es defineix com un emprenedor que ha tirat endavant diverses iniciatives de salut amb l’objectiu que tothom tingui accés als recursos necessaris. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha obert clíniques a Nairobi i Mombasa per fer front als desafiaments clínics, comercials i socials de Kenya, oferint de forma sostenible una atenció sanitària assequible i de qualitat en entorns de recursos limitats. A més, Michael exerceix com a consultor estratègic internacional en salut a l’Àfrica.
Michael Seo: “La confiança i la transparència són els punts clau per captar donants”
Entrevista a Michael Seo, emprenedor associat al Fòrum Econòmic Mundial i cofundador de ReaMedica.
Inicialment no em dedicava a la salut. A la universitat vaig estudiar Ciències Polítiques i Educació i després un màster en Govern Comparat. Després d'uns anys de consultoria en productes de consum, vaig fer la transició a la salut a causa de l'enorme impacte que té sobre la societat. Aquesta transició em va portar al Fòrum Econòmic Mundial, on vaig poder veure els problemes des de la perspectiva d'un director general o des d'un punt de vista polític. Paral·lelament, em vaig adonar que necessitava una formació més específica en salut i em vaig matricular a la Desautels School of Management de la Universitat McGill per fer un màster en Lideratge Internacional en Salut.
La missió principal de les meves iniciatives de salut és construir una equitat sanitària sostenible. Amb això vull dir que la innovació es produeix a escala de procés perquè els serveis sanitaris innovadors es puguin replicar, experimentar i aplicar en diferents circumstàncies, amb l'objectiu final que les millores es puguin escalar i millorar.
El repte més gran que afronta la innovació en salut avui dia és la resistència del lideratge per anar més enllà de l'entorn pilot. Provar qualsevol cosa nova requereix tolerància al risc i un canvi de paradigma en el pensament. Les innovacions es produeixen amb força èxit en un entorn específic, però cal un bon lideratge per fer que la innovació s'estabilitzi prou i es difongui.
La recaptació de fons ha estat fonamental. Sense aquest suport no hauria pogut llançar les meves iniciatives
La recaptació de fons ha estat clau en el sentit que sense aquest suport no hauria pogut llançar ni continuar les meves iniciatives. Per exemple, la meva clínica, ReaMedica Healthcare Kenya Ltd, va ser la primera a Kenya a fundar un model de serveis materns basat en la delegació de tasques, concretament, en la formació de les nostres llevadores infermeres per realitzar cribratges obstètrics limitats. Sense el suport dels donants que van apostar pel model no hauria pogut comprar els ultrasons necessaris per obrir la clínica.
Dedicar temps a entendre què estàs fent i quin és l'impacte previst. Fer enquestes i establir xarxes estratègiques i contínues. I entendre quin és el plantejament del problema. Un cop ho tinguis, és el moment d’identificar els teus potencials donants.
A l'Àfrica, el repte ha estat trobar organitzacions sòcies alineades. En alguns sistemes de salut, més del 70% dels pressupostos sanitaris es complementen amb finançament extern, per la qual cosa el repte es converteix a superar una discussió transaccional o de suma zero. Lamentablement, he tingut l'experiència que una organització agafés la idea i els materials i després sol·licités finançament sense nosaltres.
No s’han d’oblidar les dificultats que anem trobant pel camí, però tampoc hem de deixar que ens impedeixin continuar endavant
Per superar aquests reptes ha estat necessari implicar contínuament nous líders, comunitats i organitzacions. No hem d’oblidar les dificultats que hem trobat, però tampoc hem de deixar que ens impedeixin buscar nous col·laboradors.
Les investigacions indiquen que les dues consideracions principals per als donants són, en primer lloc, la confiança i, en segon lloc, la transparència. Sens dubte, hi ha una sèrie de mecanismes tàctics i pràctics, com ara informes anuals, butlletins informatius... Però l'essència de la confiança és una comunicació clara i consistent, de manera que els donants se sentin còmodes. Per tant, és important buscar assessorament sobre la millor manera d'interactuar amb ells i actualitzar-los.
L’hospital Clínic Barcelona té una marca reconeguda mundialment, per tant, les possibilitats són enormes. Jo li aconsellaria que fos selectiu i audaç, ja que hi ha poques organitzacions que puguin crear aquest impacte. Normalment, el que fan les organitzacions és revisar les seves iniciatives i el rendiment del programa de donacions. Això inclouria una enquesta a donants i pensar on volem ser d'aquí a tres o cinc anys. A més, els objectius haurien de ser ambiciosos. Encara que sembli simple, les preguntes que s’han de fer són: 1) Què necessitem? 2) Què demanem? I 3) A qui ho demanem?