La importància de l'estudi es basa en l'evidència que els menors que als set anys presenten sobrepès, però que als 13 aconsegueixen normalitzar el seu pes, tenen un risc de desenvolupar diabetis similar a aquells que sempre han tingut un pes normal. En canvi, els menors que mantenen sobrepès en la infància i a l'inici de l'edat adulta, tenen més risc de tenir diabetis tipus 2.
En aquesta investigació, realitzada a Dinamarca el 2018, es va analitzar l'evolució de l'índex de massa corporal (pes i talla) en nens (als 7 i als 13 anys) i en adults joves (de 17 a 26 anys). En total es van analitzar més de 60.000 homes. El sobrepès als set anys era del 5,4%, als 13 de 5,5% i dels 17 als 26 del 8,2% del total de participants.
Una altra de les conclusions del treball és que, tal com s'ha demostrat ja en nombrosos estudis, hi ha una relació entre la presència de sobrepès i un major risc de desenvolupar DM2, probablement causat per la inducció de resistència a la insulina. Això passa tant en adults com en nens. Per tant, des d'un punt de vista de salut pública és fonamental evitar l'aparició del sobrepès i l'obesitat per reduir el risc d'aparició d'aquesta malaltia.
Tot i això, fins ara hi havia molt poca informació sobre l'efecte que la pèrdua de pes té en els menors que ja havien desenvolupat obesitat. En aquest sentit, l'estudi aporta una valuosa informació, ja que demostra que aquest efecte advers és reversible. És a dir, l'augment del risc de tenir DM2 en menors amb obesitat és reversible si s'aconsegueix que el pes es normalitzi abans de la pubertat.
Aquest tipus d'investigacions remarquen la importància d'adoptar una actitud activa, ja en la infància, per aconseguir normalitzar el pes en aquells casos en què hi hagi un excés. Així com un estil de vida saludable, amb una dieta adequada durant tota la vida. D'aquesta manera, es contribueix al fet que, en el futur, el risc de presentar una malaltia tan complexa com la DM2 sigui menor.
