La verola del simi és una malaltia zoonòtica, és a dir, un virus que es transmet dels animals als humans. Moltes malalties infeccioses són zoonosis, per exemple, la COVID-19, es creu que també ho és. Aquest virus té presència principalment a la selva tropical d’Àfrica central i occidental on alguns mamífers com els primats o algun rosegador poden transmetre-la a l’ésser humà, i rarament s’exporta a altres regions. Els factors de risc per contagiar-se són: haver viatjat a zones com el Congo o Nigèria i tornar amb una infecció, o haver estat en contacte amb animals salvatges infectats. En el moment actual s’han detectat casos en persones que no han viatjat a l’Àfrica i s’estan estudiant els possibles factors desencadenants i les cadenes de transmissió. Fins ara el casos que s’han registrat afecten majoritàriament a homes que tenen sexe amb homes. El ministeri de sanitat i el Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC) han alertat de diversos contagis a Espanya, Portugal, Suècia, Canadà, Estats Units i Regne Unit.
La verola del simi és similar a la verola, -malaltia erradicada l’any 1980, gràcies a la vacuna-, però és clínicament menys greu, i més freqüent en nens. Els símptomes són febre, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció a la pell que evoluciona cap a ampolles clarament visibles. La majoria de casos diagnosticats fins ara s’han concentrat en les zones rurals d’aquesta regió i en alguns països d’Àfrica, com Nigèria.
Aquest virus es transmet per contacte de gotes grans, és a dir, per contacte estret amb lesions, fluïts corporals, i altres materials contaminats d’animals o persones infectades. El període d’incubació és de 6 a 13 dies i els símptomes duren de 2 a 4 setmanes. Debuta amb febre, mal de cap i miàlgia, i després es produeix l’erupció a la pell que es concentra majoritàriament a la cara i a les extremitats. L’erupció evoluciona des de lesions amb una base plana, a lesions en forma de vesícules plenes de líquid que posteriorment s’assequen i cauen.
La vacuna de la verola confereix protecció també enfront de la verola del simi amb una efectivitat del 85%. Ara bé, aquesta vacuna es va deixar de posar un cop erradicada la malaltia ara fa 40 anys. Per altra banda, l’any 2019 es va aprovar una nova vacuna de la verola, de virus viu modificat, anomenada IMVANEX. No està disponible per la població en general, i està pensada per ser utilitzada en cas d’una emergència i sempre seguint les recomanacions oficials.
Per ara els brots són autolimitats però cal seguir estudiant el seu origen, i acabar de confirmar els casos sospitosos que es vagin detectant. El Departament de Salut es manté alerta per tal d’actuar amb eines de prevenció com és la vacunació. La prova més sensible i precisa per a la detecció del virus de la verola del mono és la PCR. La prova de detecció d’antígens no aporta resultats que confirmin la presència del virus i no es recomana per a la detecció.
Informació documentada per: Dr. Antoni Trilla Consultor Sènior i Dra. Anna Vilella Cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic – Universitat de Barcelona.
