El dolor és una experiència sensorial desagradable. Per tant, està sempre associat a una emoció. Així, com la resta d’elles, es fa molt complicat mesurar-lo amb exactitud. Podem mesurar el nivell de sucre en sang o el colesterol, però no les emociones. Almenys, no de forma senzilla. No comptem amb cap escala objectiva que ens ajudi a fer-ho.
Actualment, per mesurar el dolor s’utilitza una escala del 0 al 10. No obstant això, continua sent realment difícil mesurar una cosa que no podem veure ni tocar. Per això, la mesura del dolor crònic s’ha convertit en un dels majors reptes per als professionals sanitaris.
El dolor crònic és aquell que persisteix més de tres mesos. Es considera, avui dia, el problema de salut més freqüent al nostre país i al nostre entorn, ja que afecta un nombre elevat de persones. Segons el Dr. Christian Dürsteler, cap de la Secció Clínica del Dolor de l’hospital Clínic Barcelona, “parlem d’un 20%, o inclús d’un 30% de la població”.
Pel seu tractament, existeixen diferents mètodes farmacològics. No obstant això, en molts casos, el més recomanable són les estratègies basades en la prevenció i en l’abordatge integral de la persona, és a dir, l’anomenat abordatge biopsicosocial. Tal com explica el Dr. Dürsteler, “l’empoderament del pacient i del cuidador són fonamentals en el tractament del dolor crònic”. A més, “l’educació terapèutica, el suport psicològic, les tècniques de relaxació i la fisioteràpia són el més efectiu”, afegeix.
