Diagnòstic de les Autolesions

El diagnòstic d'autolesions es realitza en base als criteris descrits en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5):

• En almenys cinc dies de l'últim any, la persona s'ha provocat lesions amb l'objectiu de causar un dany, però no amb intenció de suïcidar-se.
• La persona s'autolesiona per una o més de les següents raons:
  • Alleujar un sentiment o un pensament negatiu.
  • Resoldre una dificultat interpersonal.
  • Provocar sentiments positius.
• Abans d'autolesionar-se, la persona experimenta:
  • Dificultats interpersonals o sentiments o pensaments negatius, incloent depressió o ansietat.
  • Pensaments freqüents sobre autolesionar-se.
  • Necessitat freqüent d'autolesionar-se.
• El comportament no està acceptat socialment (per exemple, fer-se pírcings o tatuatges, arrencar una crosta o mossegar-se les ungles no serien considerats autolesions).
• El comportament provoca malestar o interfereix amb les àrees importants del funcionament com la vida social o acadèmica.
• El comportament no pot ser explicat per cap altre trastorn mental, trastorn del neurodesenvolupament o un altre problema mèdic.

A més de buscar ajuda d'un professional, les persones que s'autolesionen o els seus familiars/amics poden fer coses per disminuir la probabilitat que les autolesions es repeteixin.