Preguntes freqüents sobre el Trasplantament Renal

Són molt importants les anàlisis de sang per al control dels valors de creatinina i el filtrat glomerular (paràmetres que mesuren la funció renal), la presència de proteïnúria (quantitat excessiva de proteïna en l’orina) o els nivells dels fàrmacs immunosupressors.

Les xifres de creatinina normals són inferiors a 1.2-1.5 mg/dl, però el ronyó amb xifres més altes pot funcionar perfectament durant molts anys. Cada pacient tindrà xifres de creatinina diferents en funció del tipus de donant i les pròpies característiques del pacient. També és normal que les xifres de creatinina oscil·lin de forma lleugera en cada control, de ser significatives el nefròleg indicarà què s’ha de fer. 

És important mantenir un control de la pressió arterial periòdicament per poder comentar en les visites, control de la quantitat de diüresis (volum d’orina) diària, i vigilar l’aparició d'edemes (inflor de turmells). En cas d’un descens brusc de la quantitat d’orina acudir a urgències.    

Després de realitzar-se el trasplantament, el ronyó pot produir orina immediatament o no. Quan el ronyó comença a produir orina en el mateix quiròfan, s’anomena diüresi immediata. La funció renal anirà millorant progressivament i de forma bastant ràpida.  

Quan no es produeix orina de forma immediata normalment és a causa d’una necrosi tubular aguda, és a dir, la mort de les cèl·lules del teixit renal. Aquesta alteració es produeix pel patiment del teixit renal durant el període d’extracció, preservació i trasplantament (dany d’isquèmia-reperfusió). Normalment aquest dany és puntual i es recupera de forma espontània. A vegades els ronyons presenten una funció retardada de l’empelt que requereix alguna diàlisi puntual fins que el ronyó inicia la seva funció.  

La biòpsia consisteix a fer una punció del ronyó per extreure una mostra i examinar-la al microscopi. Ens dona informació de l’estat del ronyó que altres proves d’imatge com la radiografia o les analítiques no aporten i pot ajudar a prendre decisions. Es realitza amb ingrés de 24 h generalment, mitjançant ecografia i baixa anestèsia local. És molt important mantenir unes hores de repòs després de la biòpsia 8-12-24 h en funció de les característiques per evitar complicacions.  

Generalment, es realitza per indicació mèdica quan hi ha pèrdua de proteïna per l’orina o augment de creatinina. Les biòpsies de protocol es realitzen sense alteració en les anàlisis per detectar alteracions que no produeixen símptomes i ajustar el tractament.  

Després del trasplantament és aconsellable controlar la quantitat d’orina diària per detectar si existeix un descens brusc, controlar la tensió arterial i el pes corporal.  

En cas de no trobar-se bé, s’ha de prendre la temperatura per veure si té febre i consultar amb el metge.  

Està demostrat que el tabac és molt perjudicial per a tothom i el pacient trasplantat és més sensible per la qual cosa té un risc més elevat de desenvolupar càncer de pulmó i laringe i major risc de malalties cardiovasculars (infart de miocardi, cerebral, aneurisma d’aorta o arterioesclerosi a les cames). També s’ha demostrat que el tabac escurça la vida del ronyó. Fumar marihuana o un altre tipus de droga també està totalment desaconsellat.  

Es pot prendre 1 o 2 cafès al dia si no es té malaltia cardíaca o alteracions del ritme cardíac i s'ha de tenir en compte que si es pren a partir de les 17 h pot interferir en el son nocturn.  

Les fístules arteriovenoses no es tanquen de forma sistemàtica. Es valorarà de forma individual cada cas segons el risc de trencament, si hi ha dolor o sobrecàrrega del cor. En alguns casos, la fístula acaba trombosada i el pacient ho nota perquè desapareix el thrill i la fístula es nota dura, dolorosa i, a vegades, envermellida. En aquest cas, haurà de consultar amb el seu equip mèdic.  

El catèter de diàlisi peritoneal sol retirar-se en el mateix acte quirúrgic del trasplantament.  

El catèter venós de diàlisi pot ser temporal o permanent. En cas del temporal, es retirarà abans de l’alta (pel personal d’infermeria de la sala) si el funcionament del trasplantament és correcte. El catèter permanent té una fixació per sota de la pell per la qual cosa serà retirat pel personal de la Unitat Funcional d’Accés Vascular (UFAV) de forma programada. Fins al moment de la retirada s’han de realitzar controls (infermeria d’hospital de Dia i Consultes externes).

Durant els primers sis mesos després del trasplantament és millor no vacunar-se. 

A partir dels sis mesos, no existeix contraindicació per a vacunes amb virus o bacteris inactius com la grip, tètanus, pneumococ, tos ferina, hepatitis A i B, salmonel·losi, meningococ, poliomielitis parenteral.  

Les vacunes amb virus o bacteris vius o atenuats (xarampió, rubèola, parotiditis, varicel·la, febre groga, poliomielitis oral, febre tifoide oral, bacil de Calmette-Guerin per a la tuberculosi) estan contraindicades en les persones que han rebut un trasplantament renal, ja que poden produir la malaltia.  

Sempre es valorarà la seva situació concreta.  

En cas de viatjar a zones tropicals s’ha d’informar sempre en condició de pacient trasplantat al centre d’atenció al viatger del seu hospital.  

És important que els familiars o cuidadors dels pacients es vacunin cada any de la grip per evitar contagis.  

En general, la qualitat de vida del pacient que ha estat trasplantat és superior a la del pacient en diàlisi, ja que se sent bé físicament i emocionalment perquè abandona la dependència de la diàlisi.  

A vegades, apareixen complicacions que no el deixen acabar de sentir-se bé, també passa a vegades que la por que produeix un rebuig i tornar a començar diàlisi no li deixa gaudir del moment. En resum, que se sent insegur. Totes són vivències normals sempre que no siguin exagerades. A mesura que passi el temps anirà adquirint major confiança amb la nova situació. Si pel contrari sent que això no passa és necessari sol·licitar ajuda al seu personal mèdic o d’infermeria de referència. A vegades, l’ànim decau i la tristesa davant qualsevol succés pot indicar una depressió que pot ser tractada. El suport professional juntament amb el de l’entorn familiar i social és important.