Obtenció del ronyó segons el tipus de trasplantament

Qualsevol persona que vulgui ser donant en vida ha de realitzar-se una sèrie de proves: una revisió mèdica, una analítica completa amb serologies i determinació del grup sanguini i la realització de proves d’imatge, entre les quals destaca un angioTAC que serveix per estudiar l’anatomia dels ronyons.   

En general, s’extreu el ronyó esquerre perquè permet obtenir una vena més llarga, la qual cosa facilita la cirurgia del trasplantament. En aquells casos en els quals hi ha alguna anomalia renal sempre s’extreu el pitjor ronyó. Així mateix, es prefereix un òrgan amb vasos únics. Generalment, el ronyó consta d’una artèria renal originada a l’aorta abdominal, no obstant això, no és estrany trobar variacions arterials renals de forma que el ronyó a vegades presenta una irrigació múltiple. El fet de presentar vasos múltiples o haver d’extreure el ronyó dret no representa cap contraindicació per a la donació.  

La tècnica quirúrgica utilitzada per a l’obtenció renal és la laparoscòpia. Per realitzar aquesta tècnica es fan unes petites incisions a l’abdomen per introduir uns tubs de plàstic (trocars) per on s’introdueixen els instruments. Una vegada realitzada la dissecció del ronyó, es posen uns clips en l’artèria i la vena renal, per a la seva secció posterior. Ràpidament, s’extreu l’òrgan i es neteja la sang del donant amb un líquid de preservació a través de l’artèria renal.  

L’extracció de l’òrgan pot ser a través d’una incisió a nivell del melic o del baix ventre o, en el cas de les dones, a través d’una incisió a la cúpula vaginal. Una vegada finalitzat aquest procediment, es prepara el ronyó per ser immediatament implantat.  

Per poder realitzar l’extracció de ronyons en el donant mort, es realitza una incisió en creu de la paret abdominal, o bé una incisió mitjana entre el xifoide (cartílag que acaba en l'estèrnum) i el pubis. En funció del tipus de donant, s’extreuen més o menys òrgans. En el cas de l’extracció de només ronyons, s’introdueix una cànula a nivell de l’artèria aorta per injectar els òrgans mitjançant un líquid de preservació i, així, preservar la seva funció. A través d’una altra cànula, a nivell de la vena cava, es recull la sang.

Posteriorment, es procedeix a l’extracció dels ronyons i a la seva preparació per al trasplantament. Aquesta preparació es denomina cirurgia de banc, durant la qual el cirurgià extreu la grassa del voltant dels ronyons, inspecciona l’òrgan per descartar anomalies i prepara els vasos per al trasplantament.