Viure amb un trasplantament de ronyó

Repòs. Durant les primeres quatre setmanes s’aconsella repòs relatiu. Cal utilitzar la faixa tubular emprada durant l’ingrés per les mobilitzacions durant uns tres mesos. No és necessari romandre al llit i s’aconsella reprendre poc a poc l’activitat sense cansar-se. Al principi és normal tenir moltes ganes d’orinar, ja que la bufeta ha de tornar a adaptar-se a emmagatzemar l’orina si prèviament no s’orinava. 

Evitar anar a llocs tancats amb molta gent. Després de l’alta cal evitar ambients contaminats amb excessiva aglomeració de gent, així com el contacte amb persones malaltes (refredats, grip, pneumònies, etc.), ja que les defenses estan més baixes. De forma progressiva, i a mesura que s’estigui més recuperat, es podran reprendre les activitats d'oci. 

No aixecar pesos importants, colpejar-se l’abdomen o realitzar salts, ja que perjudica la ferida abdominal.  

Exercici. Es pot realitzar exercici segons l’edat i l’estat de salut general. Es pot començar per passejar cada dia entre uns 30-45 minuts. Al principi es desaconsella fer exercici d’impacte al principi del trasplantament com saltar, muntar a cavall, o anar en moto de muntanya. 

Activitat laboral. El temps des del trasplantament fins a l’alta laboral depèn de l’evolució clínica, de l’edat i del tipus de feina que realitza el pacient. Es recomana que sigui als 2-3 mesos, encara que cada cas és diferent.  

Animals de companyia. Els primers mesos després del trasplantament és quan es tenen més baixes les defenses per la qual cosa no és recomanable estar en contacte amb gats, gossos, ocells, etc. Després, es poden tenir, sempre que estiguin vacunats, desparasitats i nets. En general, cal evitar llepades a les mucoses o a la pell amb ferides. Evitar el contacte amb les deposicions i s'han de rentar les mans sempre després de tocar-los.  

Viatjar. Si l’estat de salut del pacient ho permet, es poden fer viatges i conduir. En els desplaçaments llargs s’han de realitzar parades freqüents per orinar. Si es viatja a països tropicals, s’ha de saber que existeix major risc de contraure infeccions per la qual cosa prèviament s’ha de consultar amb els especialistes per saber si és recomanable realitzar el viatge i quines mesures s’han de prendre. S’aconsella portar sempre la medicació a l’equipatge de mà, ja que en alguns països pot ser difícil trobar la medicació. És recomanable portar un informe mèdic amb la medicació detallada per evitar contratemps en les duanes i aeroports.  

Sexualitat. No existeix un temps d’espera concret. Després del trasplantament i amb el bon funcionament del ronyó, la libido sol millorar. Les dones poden tenir major facilitat per tenir infeccions urinàries si hi ha coit, per la qual cosa es recomana orinar en finalitzar. Els homes poden presentar disfunció erèctil per diferents causes, en aquest cas, es recomana consultar amb l’uròleg.

Fertilitat. Les dones joves solen recuperar la fertilitat i la menstruació després del trasplantament. Els dos primers anys s’han de prendre mesures contraceptives, ja que és en aquesta fase quan el tractament immunosupressor és més intens i pot perjudicar més el fetus. El preservatiu és el mètode més aconsellable. No es recomanen anticonceptius orals ni dispositius intrauterins. En el cas que un home que hagi estat trasplantat vulgui ser pare, haurà d’esperar un any i comentar-ho amb l’equip mèdic per valorar la medicació. En el cas de la dona, s’haurà de valorar la funció renal, la tensió arterial correcta i no tenir problemes de salut importants. Alguns immunosupressors han d’interrompre’s o ajustar la seva dosi abans de quedar-se embarassada. Si es produeix l’embaràs, aquest es considera de risc i s'hauran de seguir els controls en un servei de ginecologia especialitzat.