Preguntes freqüents sobre el Trasplantament de Pàncrees

Sí, qualsevol persona pot ser donant d’òrgans però, el pàncrees, per les seves característiques, només s’accepta en persones d’una edat màxima de 55 anys.

Sí, donat que hi ha pocs donants de pàncrees i tenint en compte els riscos quirúrgics de la intervenció, s’ha consensuat que els malalts candidats a ser trasplantats de pàncrees no superin els 60 anys.

Els malalts candidats a un trasplantament de pàncrees són persones amb diabetis de molts anys d’evolució. A més, en tots els casos tenen la necessitat de fer diàlisi per la insuficiència renal crònica com a conseqüència de la seva diabetis. Per aquesta raó, s’opta per fer un trasplantament doble, de manera que es corregeixi la insuficiència renal al mateix temps que la diabetis.

El trasplantament de pàncrees podria també estar indicat en casos seleccionats de pacients amb diabetis mellitus tipus 1 làbil. Aquests pacients tenen episodis freqüents d'hipoglucèmia (baixada de sucre en sang) que no es controlen amb l'optimització del tractament amb insulina (incloent-hi els monitors continus de control de la glucosa i la bomba d'insulina). També està indicat si tenen més d'un ingrés hospitalari a l’any per hipoglucèmia greu o bé una glucèmia no controlada durant un ingrés hospitalari.

El control de la dieta després del trasplantament de pàncrees serà fonamental per prolongar el funcionament de l'empelt, prevenir complicacions associades al mal control metabòlic i prevenir el guany de pes. Tot i que el pacient es podrà relaxar amb el seguiment de la dieta després del trasplantament, és fonamental que mantingui un estil de vida sa i una dieta equilibrada i orientada per un o una nutricionista.

El rebuig és freqüent després del trasplantament de pàncrees, afecta fins a 3 de cada 10 pacients que reben un trasplantament. És més freqüent durant els primers mesos, però pot passar en qualsevol moment després del trasplantament (fins a 20 anys després). La majoria dels rebutjos es poden tractar amb dosis elevades de cortisona i altres immunosupressors, i la majoria dels empelts segueixen funcionant durant molt temps després del rebuig.