Diagnòstic del VIH

Encara que cal iniciar tractament antiretroviral el més aviat possible, en la majoria dels casos, les decisions mèdiques que es poden triar respecte a la salut del pacient en aquell moment no són extremadament urgents. Per això, és important tranquil·litzar-se i prendre’s temps. Acceptar i adaptar-se al VIH permetrà comprendre millor després quines proves i exploracions es faran i quina és la seva finalitat.

Les primeres setmanes i mesos resulten fonamentals per conèixer quin és l’estat de la salut en general i el de la infecció en el moment del diagnòstic. Per això, és molt probable que sigui necessari visitar diverses vegades l’hospital per tal de realitzar diferents proves i anàlisis.

Per a moltes persones pot suposar un gran esforç no deixar passar cap consulta mèdica en aquesta fase inicial, en les que és probable que no hagin acceptat encara el seu diagnòstic de VIH i tinguin dificultats per adaptar-s’hi a aquesta nova situació.

És important conèixer que durant la valoració inicial, la visita amb la infermera pot ser de gran ajuda en el procés d’adaptació a la nova situació de salut. En la valoració inicial s’obrirà la història clínica, un document en el qual es recolliran i enregistraran, entre altres aspectes, totes les dades relatives a la salut de la persona, els resultats de proves, anàlisis i l’evolució de l’estat de cadascuna de les consultes. Es tracta d’un document confidencial, el que significa que sols l’equip mèdic i el pacient poden tenir accés a ell. També es realitzarà una exploració física completa.

Després de tot el seguiment rutinari, es farà una analítica de sang que aportarà informació molt valuosa sobre l’estat de salut, l’estat de la infecció i el sistema immunitari. L’analítica inclou dos resultats que cal fixar-se especialment:

• Recompte de CD4. Indica la concentració de cèl·lules CD4 en la sang, el que permet comprovar la solidesa del sistema immunitari. Com més alt sigui aquest nivell, millor.
• Nivell de càrrega viral. Indica la quantitat de VIH present en la sang. La situació òptima és tenir la menor quantitat possible.

En l’analítica també es mesuren altres paràmetres importants per conèixer la salut del pacient:

• Recompte sanguini complet (hemograma). Permet saber la quantitat de glòbuls vermells i blancs que hi ha en sang. Això proveeix molta informació sobre l’estat de salut.
• Nivell de glucosa. Permet avaluar la presència de diabetis i/o el risc de desenvolupar aquesta malaltia en un futur.
• Nivell de lípids. Resulta útil per saber si els nivells de greixos en sang estan posant en risc el cor.
• Funció hepàtica. Permet conèixer si el fetge és capaç de processar la medicació de manera correcta.
• Funció renal. Serveix per comprovar si els ronyons poden eliminar els productes de rebuig de l’organisme.

En els últims anys s’han popularitzat les anomenades proves ràpides front al VIH. Consisteixen en prendre una mostra de saliva (menys sensible) o una gota de sang, a través d’una punxada en un dit, per detectar si la persona ha generat anticossos. Aquesta prova s’utilitza molt en els cribratges de poblacions molt grans de persones. Es pot realitzar en hospitals i també en moltes ONG, així com en els Centres d’Atenció Primària. Un resultat positiu, en qualsevol cas, obliga a una confirmació pel mètode clàssic de detecció d’anticossos (ELISA) en una anàlisi de sang.

Un estudi de contactes de VIH consisteix en cercar les persones que han mantingut relacions sexuals de risc amb el pacient acabat de diagnosticar amb el VIH. D’aquesta manera, els contactes són conscients del possible risc d’infecció i poden realitzar-se la prova.