2 desembre de 2024
Viure amb el VIH
A l’actualitat, a la majoria de les persones a qui se’ls diagnostica el VIH té un pronòstic bo. Els nous tractaments han aconseguit que les persones que viuen amb el VIH puguin tenir una qualitat de vida i esperança de vida semblant a les persones sense el VIH, sempre que es prenguin el tractament i realitzin els controls mèdics necessaris. Malgrat aquest bon pronòstic, cal tenir en compte que tots els pacients haurien de rebre tractament antiretroviral i que, quan abans el rebin, menor serà el risc de desenvolupar problemes relacionats amb la malaltia.
Si tinc una càrrega viral de VIH indetectable, puc transmetre la infecció?
Complicacions del VIH
Quan el pacient està en una situació avançada poden aparèixer símptomes derivats de la sida o complicacions per una disminució de les defenses. La sida per sí mateixa pot produir un aprimament extrem, diarrea i demència. I en aquesta fase poden manifestar-se determinats tipus de càncer i les anomenades infeccions oportunistes.
Sarcoma de Kaposi
El sarcoma de Kaposi és un tipus de tumor vascular i limfàtic descrit per primera vegada en 1872. Fins l’epidèmia de la sida, aquest procés cancerós era infreqüent; no obstant, a partir de 1980 el sarcoma de Kaposi epidèmic va passar a convertir-se en la neoplàsia més freqüent en els pacients amb el VIH. Aquest tumor constitueix l’element diagnòstic en aproximadament el 10% dels casos de sida. S’observa de forma gairebé exclusiva en els homes que tenen sexe amb altres homes. Abans del tractament antiretroviral combinat, es deia que fins a un 30% d’aquests pacients desenvolupava la tumoració al llarg de la seva malaltia. Els estudis epidemiològics realitzats fins l’actualitat han confirmat l’estreta relació entre la infecció pel virus de l’herpes 8 i el risc de desenvolupar un sarcoma de Kaposi. En la majoria dels pacients, aquest tipus de sarcoma es manifesta amb lesions cutànies característiques en forma de taques, plaques o nòduls de diferent mida (des d’uns mil·límetres a diversos centímetres) en forma de fus, amb tendència a la confluència.
Altres tumors
Els pacients amb sida també poden patir altres tipus de càncer com: limfoma no hodgkinià (LNH), malaltia de Hodgkin i neoplàsia anogenital; associades a infecció pel papilomavirus humà. Els limfomes de Burkitt, inmunoblàstic o no hodgkinià i el limfoma cerebral primari, així com el carcinoma invasiu de coll uterí apareixen amb major freqüència en els pacients amb el VIH. El tractament d'aquests tumors és similar al de pacients sense el VIH i el seu pronòstic pot millorar amb el tractament antiretroviral.
Infeccions oportunistes
Quan el sistema immunitari està molt dèbil (en general, quan el recompte de limfòcits CD4 és inferior a 200 cèl·lules/mm3) poden aparèixer una sèrie d'infeccions de major o menor gravetat. Aquestes infeccions no apareixen mai en persones amb defenses normals, a excepció de la tuberculosi pulmonar. L'aparició d'aquestes infeccions pot requerir l'ingrés hospitalari i el seu tractament s'ha de prolongar fins que el sistema immunitari es recuperi, gràcies al tractament antiretroviral. Actualment, la freqüència d'aparició d'aquestes infeccions oportunistes ha disminuït dràsticament i es veuen gairebé exclusivament en pacients que no van ser diagnosticats prèviament de VIH i no havien rebut tractament antiretroviral.
La llista d'infeccions oportunistes és llarga i inclou: candidiasis esofàgica, infeccions disseminades per fongs com el coccidioides, histoplasma o criptococs, diarrees per criptosporidia o isospora, retinitis per citomegalovirus, infecció per virus de l'herpes simple de llarga evolució, infecció generalitzada per virus de l'herpes zòster (varicel·la en un pacient que ja la va presentar en la infància), tuberculosi pulmonar o disseminada, infeccions per micobacteris diferents a la tuberculosa, per Pneumocystis i toxoplasmosis cerebral, entre unes altres.
Consells generals
L’ús del preservatiu protegeix la persona d’altres infeccions de transmissió sexual i als altres del VIH.
Parlar amb altres persones amb el VIH pot resultar útil per adaptar-se i assimilar la malaltia amb normalitat.
Prendre la medicació cada dia, tal com s’ha prescrit. Les alarmes en el mòbil o en el rellotge i les agendes, ajuden a recordar tant les visites de seguiment com la presa de la medicació.
Si hi ha dificultats per prendre la medicació, s’aconsella compartir-ho amb l’equip de salut per buscar alternatives de millora (modificar horaris, o manera d’administrar-la, canviar de tractament, etc.).
Deixar de fumar té un efecte molt beneficiós sobre la salut en general.
Una dieta equilibrada, amb abundant fruita, verdura i baixa en greixos, ajuda a mantenir-se saludable.
Practicar exercici físic de manera regular millora la salut i la qualitat de vida.
Dormir i descansar prou proporcionen l’energia necessària per a les activitats diàries.
Qüestions a tenir en compte
Si es pateix d’alguna malaltia. Tenir una altra malaltia al mateix temps que el VIH pot afectar l’evolució d’ambdues, a l’hora d’escollir el tractament i el moment d’iniciar-lo.
Si costa prendre la medicació. El metge pot prescriure pautes de tractament senzilles o donar consells que permetin seguir el tractament de manera adequada.
Si es prenen productes d’herbolari, altres substàncies o una altra medicació. El tractament contra el VIH pot interaccionar amb altres fàrmacs o productes, el que podria provocar un augment dels efectes secundaris o una disminució de l’eficàcia, tant en medicaments per tractar el VIH com d’altres substàncies.
Si es beu alcohol o es consumeixen drogues. L’alcohol i el consum de substàncies afecten a la capacitat per prendre el tractament de manera apropiada a més d’interaccionar amb la medicació del VIH.
Si es desitja tenir fills. Es poden tenir fills sans amb una correcta planificació de l’embaràs.
Si es necessita suport emocional. Diverses organitzacions no governamentals (ONG) poden proporcionar tant suport psicològic com assistència social de forma gratuïta. També es pot accedir a aquests serveis a través del sistema sanitari o dels serveis socials públics.
Salut emocional
Descobrir que es té el VIH pot desencadenar un ampli ventall de sentiments. Després del diagnòstic, moltes persones poden sentir por, preocupació per l’impacte de la malaltia, culpa, vergonya, fúria, tristesa o angoixa pel que puguin pensar els demés. És important recordar que és normal tenir sentiments que puguin semblar impropis. Prendre consciència dels propis sentiments és el primer pas per canalitzar-los.
En la majoria dels casos, els sentiments després de rebre el diagnòstic canvien amb el temps. En general, les persones accepten de manera progressiva el fet de tenir el VIH, tot i que determinats aspectes relacionats amb la malaltia els segueixen produint ansietat o malestar. Aconseguir benestar emocional i psicològic reconforta, amb la qual cosa es afavoridor parlar dels sentiments amb familiars o amics.
Si, tot i així, els pensaments negatius persisteixen i suposen una càrrega emocional, el suport professional o d’associacions d’ajuda a persones amb el VIH pot ser molt útil. Aquestes associacions organitzen trobades entre persones que es troben en la mateixa situació perquè puguin compartir experiències i inquietuds i sentir-se més acompanyats. Algunes d’aquestes teràpies tenen lloc en els mateixos hospitals, pel que resulta molt més còmode.
Salut sexual
La sexualitat forma part del nostre benestar. En ocasions, moltes persones quan descobreixen que tenen el VIH, poden sentir-se diferents respecte a si mateixes. L’experiència pot ser tan traumàtica com per deixar de banda l’activitat sexual, al menys de forma temporal i afectar altres aspectes de la vida.
Algunes persones poden sentir-se menys atractives a nivell físic i sexual, la qual cosa afecta la seva autoestima per iniciar relacions afectives i/o sexuals. Altres desenvolupen sentiments negatius respecte al sexe i inclús cap a la pròpia identitat sexual.
També pot generar ansietat haver d’explicar que es té el VIH a les parelles sexuals passades, actuals o futures.
És molt important no quedar-se amb els dubtes i expressar les inquietuds als professionals sanitaris. El metge especialista en VIH, junt amb l’equip d’infermeria, respondrà totes les preguntes i, si fos necessari, derivaran al pacient a recursos especialitzats.
També és comú sentir ansietat front la possibilitat de transmetre el VIH a la parella i això pot ocasionar una disminució del desig sexual. En aquest sentit, convé recordar que els preservatius –tant masculins com femenins–són un bon mètode per prevenir la transmissió del VIH. Si s’utilitzen de forma correcta i constant, permeten prevenir altres infeccions de transmissió sexual, així com evitar els embarassos no desitjats.
A més, és important tenir present que una persona amb el VIH, quan pren el tractament antiretroviral i la seva càrrega viral és indetectable, la probabilitat de transmetre el VIH a la seva parella o parelles sexuals pràcticament és nul·la.
Salut reproductiva
Un diagnòstic de VIH no és una contraindicació per tenir fills. L’augment de l’esperança de vida gràcies a l’ús del tractament antiretroviral ha anat acompanyat també d’un canvi en els desitjos vitals de les persones amb el VIH. Ara són cada vegada més les dones amb el VIH i les parelles serodiscordants –en les que un membre de la parella viu amb el VIH i l’altre no– que es plantegen la reproducció com una opció real. Fins fa poc, les parelles serodiscordants que desitjaven tenir un bebè optaven per tècniques de reproducció assistida, en especial el llavat de semen, per evitar la transmissió del VIH de l’home a la dona i al futur nounat, o tècniques menys eficàcies com l’autoinseminació, en el cas de les parelles en les que la dona tenia el VIH.
Qualitat de vida
Avui dia, una persona que viu amb el VIH pot continuar amb la seva feina, fer esport, practicar sexe, sortir amb amics i, inclús, tenir fills, si així ho desitja.
El fet de ser diagnosticat per VIH, pot provocar que algunes persones tinguin pensaments i sentiments negatius i se sentin incapaces de controlar determinades situacions. Això fa que la seva percepció sobre la satisfacció i el benestar general canviï.
És una etapa en què, potser, la persona necessita modificar hàbits o incorporar noves costums per positivitzar la seva actitud respecte a la salut i la qualitat de vida, com per exemple, seguir una alimentació més saludable, practicar exercici de forma regular o deixar de fumar.
Assimilar que es viu amb el VIH és un procés complex durant el qual poden sorgir dubtes. Per això, cal recordar que les inquietuds o temors que apareguin s’han d’explicar amb total confiança a l’equip mèdic.
Els drets dels pacients
Les persones amb el VIH tenen els mateixos drets que la resta dels ciutadans. No obstant, els grans avenços que s’han produït en l’àmbit científic no han anat acompanyats d’un progrés similar en la normalització de la malaltia. Això és a causa de l’estigma al que, encara avui, s’associa aquesta malaltia.
Tot i que en els últims anys s’han pogut observar canvis esperançadors sobre com la societat percep a les persones amb el VIH, les dades disponibles a Espanya indiquen que encara podrien persistir pràctiques discriminatòries en molts àmbit de la vida quotidiana.
Aquest fet no hauria de fer que les persones se sentin malament amb elles mateixes, ni que s’evitin situacions o que es visqui amb una preocupació constant front la possibilitat de ser discriminat. Al contrari, conèixer-ho pot servir per prendre consciència de què, com la resta dels ciutadans, es tenen drets que es troben protegits pel sistema jurídic amb diferents lleis. Conèixer els drets i adquirir determinades habilitats pot ajudar a fer-li front a l’estigma i a les situacions discriminatòries.
Les associacions d’ajuda a les persones amb el VIH poden informar sobre quins són els drets i ajudar a adquirir o potenciar aquestes habilitats.
En l’àmbit mèdic, existeix el dret a rebre informació sobre el procés assistencial i l’estat de salut. El principi d’autonomia del pacient atorga el dret a rebre informació, abans de qualsevol procediment diagnòstic o terapèutic, per donar el consentiment informat. A més, es reconeix el dret a participar en la presa de decisions juntament amb el metge.
És important saber que la informació sobre la salut és confidencial. Ningú, excepte el pacient i l’equip de salut que l’atenen, ha de tenir accés a les dades personals. També existeix el dret a accedir a la història clínica o a disposar d’informació escrita sobre el procés assistencial i l’estat de la salut.
En el cas d’haver estat discriminat per raó del VIH a l’hospital o a qualsevol altre dispositiu sanitari, es pot presentar una queixa al servei d’atenció al pacient de l’hospital, al defensor del pacient de la comunitat autònoma o emprendre accions legals.
És important recordar que cap persona pot ser discriminada pel seu origen ètnic, raó de gènere, orientació sexual, discapacitat o qualsevol circumstància personal o social.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 5 desembre de 2022
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Notícies relacionades amb VIH / SIDA
13 febrer de 2024
Puc portar una vida normal si tinc VIH-SIDA?
27 desembre de 2023