Tractament dels Trastorns d’Ansietat
Tractament psicològic. El tractament psicològic que aconsegueix millors resultats per la majoria de trastorns d’ansietat és la teràpia cognitivo-conductual (TCC) que inclou el que es diu “‘exposició”. La TCC té com a objectiu que la persona aprengui a afrontar (“exposar-se a”) les situacions que li fan por/ansietat o les coses que ha deixat de fer, sense utilitzar conductes d’evitació ni de seguretat, de tal manera que la persona pugui comprovar que l’ansietat va disminuint sense escapar de la situació.
Pacient i terapeuta defineixen un programa de tractament per anar afrontant les situacions temudes i aconseguir una disminució de l’ansietat. Aquest tractament psicològic requereix d’una implicació activa per part del pacient durant setmanes o mesos. Aconseguir canvis efectius a través del propi treball és molt important per a la persona que té el trastorn, perquè millora l’auto-confiança i permet seguir afrontant situacions temudes i mantenir les millores aconseguides.
Tractament farmacològic. Els trastorns d'ansietat sovint són tractats amb tractament farmacològic. Els més utilitzats són un tipus d’antidepressius que es diuen inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina que triguen unes setmanes a fer efecte. Malgrat que s’anomenin “antidepressius”, aquests fàrmacs han estat molt estudiats també en el tractament dels trastorns d’ansietat. Mentre s’espera a la resposta del tractament amb antidepressius es pot recomanar l’utilització d'una altra família de fàrmacs, les benzodiazepines, durant un temps molt breu. Quan es prescriuen aquests fàrmacs, s’ha d’informar als pacients dels efectes secundaris, de la durada del tractament i de la no conveniència d'interrompre’l de forma brusca.
Tractament farmacològic o psicològic?
El tractament escollit depèn de molts factors com el tipus de trastorn d’ansietat, la gravetat, la disponibilitat d’accedir a professionals entrenats en tractaments psicològics i, sobretot, la decisió de la persona que té el trastorn.
En la majoria de trastorns d’ansietat és recomanable que la persona rebi primer tractament psicològic amb teràpia cognitivo-conductual (TCC). Si no hi ha un professional disponible per oferir aquest tractament, o si la persona no ho desitja, és habitual que rebi un tractament farmacològic.
En alguns casos, es poden combinar ambdós tractaments. També en alguns casos es pot començar amb un tractament farmacològic i, després, iniciar el tractament psicològic. El professional és qui ha d’explicar a la persona que busca ajuda totes les opcions terapèutiques.
El paper dels familiars
Hi ha molts factors que influeixen en l’origen i evolució dels trastorns que afecten la salut mental. En aquest sentit, l’entorn social i, en especial, la família d’aquelles persones que tenen un trastorn d’ansietat són aspectes importants. Quan aquests trastorns afecta nens i adolescents, la família té un paper fonamental i necessari per involucrar al pacient en el tractament.
Treballar amb la família pot ser útil perquè aprenguin a identificar els símptomes i el funcionament de l’ansietat, col·laborin de manera activa en el tractament i modificar estils de relació amb els pacients que a vegades fan que el trastorn se segueixi mantenint (com ara la sobreprotecció, la participació en les conductes de seguretat, l’excés de crítica i exigencia, etc).
El familiar, conjuntament amb el professional i el pacient, pot col·laborar en les tasques que el pacient ha de fer per exposar-se a les situacions temudes.
Informació documentada per:
Publicat: 29 gener de 2019
Actualitzat: 29 gener de 2019
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.