Causes dels Trastorns d’Ansietat
Els factors de risc implicats en els trastorns d’ansietat es divideixen en dos grans grups: els factors de risc predisponents, que fan que unes persones tinguin més opcions de tenir un trastorn que unes altres (és a dir, que siguin més vulnerables) i els factors desencadenants, que fan aparèixer el trastorn. La suma dels factors de risc predisponents i els desencadenants és el que probablement dona com a resultat un trastorn d’ansietat.
Factors de risc predisponents
Antecedents familiars. Existeix un component familiar en el desenvolupament d’alguns trastorns d’ansietat, el que implica que si una persona té algun d’aquests trastorns els seus familiars tenen més probabilitat de tenir-lo també. Això no vol dir que els fills d’una persona amb un trastorn d’ansietat ho desenvolupin.
Tòxics en l’embaràs. Determinades situacions o el contacte amb algunes substàncies durant l’embaràs (problemes greus de nutrició, consum d’alcohol, tabac i altres drogues, alguns fàrmacs o elevats nivells de cortisol, entre molts altres) poden provocar una vulnerabilitat a desenvolupar algun tipus de trastorns, entre els que es troben els trastorns d’ansietat.
Estil de criança. També hi ha factors relacionats amb l’estil de criança que poden generar una predisposició a desenvolupar un trastorn d’ansietat. Un vincle insegur entre el nadó i els seus cuidadors (per exemple, no satisfer les necessitats de l'infant quan fa demandes, aplicar un estil de criança contradictori o no trasmetre’l seguretat ni amor incondicionals), així com un estil de criança excessivament autoritari o massa sobreprotector, estan relacionats amb una major vulnerabilitat a tenir aquests trastorns.
Factors de risc desencadenants
Estrès. Situacions d’estrès com els derivats per problemes a la feina, en les relacions familiars o socials, afavoreixen l’aparició de símptomes d’ansietat.
Personalitat. Un altre factor que en ocasions pot ajudar a desenvolupar un trastorn d’ansietat és la “manera de ser” d’una persona. Persones amb una tendència a la inhibició i a la timidesa poden tenir una major tendència a desenvolupar trastorns d’ansietat. No obstant, cal recordar que no existeix cap factor de risc que sigui determinant per si sol en l’aparició d’aquests trastorns. A més, de cara a la intervenció els factors de risc no són mai tan importants com els factors que ajuden a mantenir el trastorn. Aquests últims són el focus de la intervenció psicològica i cal modificar-los per aconseguir bons resultats, independentment de les causes del trastorn.
Informació documentada per:
Publicat: 29 gener de 2019
Actualitzat: 29 gener de 2019
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.