Preguntes freqüents sobre els Trastorns d’Ansietat

Si creus que pots tenir un problema d’ansietat parla amb l'especialista amb medicina familiar (o pediatre/a, en el cas d'infants o adolescents menors de 15 anys) que podrà valorar quin tipus d’ajuda necessites. En algunes ocasions és el professional qui t'oferirà pautes o tractaments. En cas l'especialista consideri que necessites ajuda especialitzada farà una derivació al servei de psiquiatria i psicologia clínica corresponent.

No. Existeix un component familiar en el desenvolupament d’alguns trastorns d’ansietat, però això no implica que els descendents d’una persona amb un trastorn d’ansietat segur que tindran aquest trastorn, ja que hi ha diversos factors que explicarien l’origen d’aquests trastorns.

Existeixen diversos factors que poden explicar l’aparició d’aquests trastorns. Un trauma, entès com una situació traumàtica en què una persona s’exposa a situacions en les que pot veure perillar la seva vida o integritat, pot augmentar el risc de tenir un trastorn d’ansietat. Però la majoria de persones que han viscut un “trauma” NO tindran un trastorn d’ansietat i moltes persones que tenen un trastorn d’ansietat no han tingut cap trauma. Els traumes són un dels factors que augmenten el risc de tenir un trastorn d’ansietat, però no són l’únic ni per si sols fan necessàriament que la persona tingui un trastorn d’ansietat.

No. Si bé és cert que per alguns trastorns són necessaris una sèrie de símptomes, cada persona presentarà un perfil diferent. Per exemple, una persona pot tenir uns símptomes molt més intensos que una altra, o una altra persona pot tenir diversos símptomes i, fins i tot, més d’un trastorn d’ansietat (podria tenir un trastorn de pànic i un trastorn d’ansietat generalitzada, per exemple).

Com a regla general, quan parlem de trastorns d’ansietat, és recomanable que la persona rebi primer tractament psicològic (teràpia cognitivo-conductual).

El professional que l’atengui l’ajudarà a prendre la millor decisió en el seu cas, tenint en compte diferents factors com ara la disponibilitat de professionals entrenats en tractaments psicològics o l’experiència prèvia que la persona amb el trastorn hagi tingut amb altres tractaments.

La teràpia cognitivo-conductual implica practicar unes habilitats cada dia o gairebé cada dia. Dit d’una altra manera, sense pràctica, no hi ha teràpia cognitivo-conductual. Molt sovint, en la majoria del trastorns d’ansietat, el terapeuta ajuda a que la persona afronti les seves pors. Al principi, això pot resultar difícil, però és la millor manera de superar les seves pors.

Un avantatge d’aquest tractament és que la persona “només” haurà de prendre una pastilla, és a dir, no caldrà que s’impliqui tant pel que fa a practicar tasques. En alguns casos, les pastilles poden produir alguns efectes secundaris no desitjats. Parli amb el professional de la salut si això passa.

Els tractaments que millors resultats han aconseguit en estudis científics són els fàrmacs antidepressius que es diuen inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina.

Quan s’han provat els antidepressius indicats sense aconseguir els resultats desitjats, el professional que l’atengui valorarà si es pot beneficiar d’un altre tipus de fàrmacs, generalment també antidepressius. També es poden recomanar durant un temps molt breu una altra família de fàrmacs anomenats benzodiazepines.

En el cas que estigui en tractament farmacològic, en la majoria de casos es tracta de fàrmacs que cal prendre de manera continuada durant almenys uns mesos. Quan el professional que l’atengui vegi que els símptomes han millorat valorarà l’opció de retirar de manera progressiva el tractament pautat, i anirà revisant que les millores aconseguides es mantinguin. No obstant, hi ha casos en què els símptomes no es resoldran adequadament i caldrà mantenir el tractament durant més temps.

Existeixen molts tractaments psicològics dirigits per als trastorns d’ansietat. No obstant, quan parlem de trastorns d’ansietat, la intervenció psicològica que millors resultats ha aconseguit en estudis científics és la teràpia cognitivo-conductual (TCC).

Si la persona que té un trastorn d’ansietat no fa un tractament adequat és possible que els símptomes no marxin. Però és important dir que amb un tractament adequat la majoria de persones amb trastorns d’ansietat milloren.

Algunes persones que han tingut un trastorn d’ansietat poden tornar a presentar símptomes. Una part important del tractament, la part final, està destinada a ajudar a que aquestes “recaigudes” siguin menys probables o que se sàpiga quan s'ha de tornar a demanar ajuda.

Tant en el tractament psicològic com el farmacològic, és probable que haguem d’esperar almenys unes setmanes abans de notar una millora. A mesura que avanci el tractament, el professional que l’atén anirà valorant la seva evolució. Si no es produeix una millora es poden canviar els tractaments (per exemple augmentant la freqüència del tractament psicològic o augmentant la dosi del tractament farmacològic).