Tractament del TOC
Ja que és un trastorn freqüent, s'han fet molts estudis científics per saber quina és la millora manera d'ajudar les persones amb TOC. Aquests estudis ens diuen que hi ha bàsicament dos tipus de tractaments que poden ajudar a les persones amb TOC: els tractaments psicològics i els tractaments farmacològics.
El tractament psicològic que més "funciona" per al TOC és el que s'anomena "exposició amb prevenció de resposta". Consisteix a ensenyar a la persona a afrontar el malestar/ansietat que li provoquen les obsessions i aprendre a deixar de fer les compulsions. L'exposició amb prevenció de resposta forma part d'un tipus de tractament psicològic que s'anomena "teràpia cognitivoconductual" i habitualment, en el nostre context, el fa un/a psicòleg/oga.
Hi ha altres tipus de tractaments psicològics, centrats més a parlar/donar suport a la persona, o buscar "els orígens" del trastorn, però en general no s'ha vist que aquests tractaments psicològics siguin útils a la majoria de les persones amb TOC. Si té dubtes, pregunti al professional que l'atén quin tipus de tractament li pot oferir i quina és la seva experiència amb persones amb un TOC i amb el tractament d'exposició amb prevenció de resposta. Aquest tractament necessita experiència per part del professional que l'aplica. No tots els professionals que fan tractament psicològic tenen experiència o poden oferir aquest tractament.
L'altre tipus de tractament que és eficaç en el TOC és el tractament farmacològic. Hi ha diversos fàrmacs que ajuden a les persones amb TOC. Els més utilitzats són els "antidepressius", i concretament els d'una "família d'antidepressius" que es diuen inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina. Tot i el seu nom, els antidepressius no es fan servir només en persones que tenen una depressió, sinó que són eficaços en molts trastorns mentals (incloent-hi el TOC). En general, es considera que les dosis per tractar adequadament el TOC són superiors a les que es donen a persones amb depressió.
En general, es considera que en nens/es i adolescents, s'hauria de començar pel tractament psicològic (exposició amb prevenció de resposta) i els tractaments farmacològics s’haurien de fer servir només si el tractament psicològic no ha funcionat (o bé en casos molt greus i incapacitants). El tractament farmacològic del TOC en general l’hauria de fer un/a psiquiatre/a. Com en el cas del tractament psicològic, si té dubtes, pregunti al professional que l’atén.
Hi ha pacients en què el trastorn és resistent al tractament, fins i tot després d'haver realitzat diferents proves farmacològiques. En aquests pacients és recomanable que el professional que els tracti els derivi a una Unitat d'expertesa de TOC, per tal de valorar noves possibilitats terapèutiques (estimulació cerebral profunda).
El paper dels familiars
Les persones que conviuen amb algú que te un TOC poden tenir un paper molt important en aspectes com la detecció o el tractament del trastorn. A les persones del voltant ens pot resultar estrany que algú tingui obsessions o compulsions o que la persona amb TOC no pugui deixar de tenir les seves obsessions o fer les seves compulsions, però cal fer un esforç per entendre que la persona, òbviament, no vol tenir uns símptomes que li poden causar tantes dificultats.
De vegades, els familiars poden “participar” en algunes compulsions de la persona amb un TOC o afavorir que la persona eviti certes situacions. Això es especialment freqüent en nens/es i adolescents. Encara que ho facin “per ajudar” (o per no molestar a la persona amb TOC), és important entendre que aquests comportaments empitjoren les possibilitats de millora. Comenti aquests comportaments amb el professional que l’atén.
Informació documentada per:
Publicat: 7 febrer de 2019
Actualitzat: 7 febrer de 2019
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.