Durant els darrers mesos hi ha hagut un gran interès per estudiar l’impacte psicològic de la pandèmia per COVID-19 en la població general i en els professionals sanitaris. Aquesta situació ha afectat especialment les persones amb problemes de salut mental que presenten un risc més elevat d’empitjorament en situacions d’estrès, com és el cas de contagiar-se de la COVID-19, o, fins i tot, haver d’ingressar a l’hospital.
Entre els mesos de març i juny de 2020, a l’Hospital Clínic van ingressar un gran volum de persones per complicacions derivades de la COVID-19. Moltes presentaven problemes de salut mental previs, o bé van manifestar problemes de salut mental durant la seva estada hospitalària. Alguns d’aquests problemes requerien tractament amb psicofàrmacs com ansiolítics, antidepressius o antipsicòtics, entre d’altres. El Servei de Psiquiatria i Psicologia i, especialment, l’equip de Psiquiatria d’enllaç, que s’encarrega de l’atenció de persones amb problemes de salut mental, va haver de donar resposta a aquesta situació, fins ara desconeguda.
L’experiència d’aquells mesos va posar de manifest diferents dificultats en el tractament d’aquestes persones. Un dels problemes principals eren les interaccions dels psicofàrmacs amb els fàrmacs utilitzats per al tractament de la COVID-19, principalment perquè la combinació d’aquests medicaments pot augmentar el risc d’arrítmies cardíaques. Per aquest motiu, moltes persones van veure limitat l’accés a tractaments per la COVID-19, o bé al tractament amb psicofàrmacs.
En relació a aquest tema, l’equip de psiquiatria va publicar un article amb recomanacions basades en l’evidència clínica i científica. En l’estudi es tenen en compte tres escenaris representatius de persones amb problemes de salut mental ingressades per COVID-19 i es fan recomanacions personalitzades de tractament en cada cas.
En primer lloc, es van elaborar recomanacions per a persones amb síndrome confusional agut o delirium. Aquesta síndrome normalment afecta persones d’edat avançada i consisteix en presentar desorientació i fluctuació de l’estat de consciència, que pot anar des de la somnolència fins a l’agitació. És essencial investigar la causa orgànica d’aquests símptomes, com podria ser la febre, per exemple. A més, cal un tractament d’aquesta síndrome, per la qual cosa es recomana la utilització d’olanzapina com a fàrmac de primera línia.
En el cas de persones amb malaltia mental greu diagnosticada, com ara esquizofrènia, trastorn bipolar, o trastorn depressiu sever, entre d’altres, es recomana mantenir els tractaments psicofarmacològics essencials per evitar recaigudes d’aquestes malalties mentals greu.
Per últim, en persones amb problemes de salut mental lleus-moderats o transitoris, entre els que destaquen els problemes d’ansietat i la depressió lleu o moderada, es recomana identificar i tractar els símptomes específics amb teràpia psicològica. En el cas de requerir psicofàrmacs, es recomana utilitzar dosis baixes, triar tractaments amb baix risc d’interacció i evitar suspensions brusques de tractaments.
Cal destacar que el risc d’interacció entre els psicofàrmacs i els fàrmacs de la COVID no és absolut i s’ha de contextualitzar en cada cas. Moltes recomanacions de guies clíniques són de tipus qualitatiu i no informen sobre el risc d’interacció en funció de les dosis utilitzades. Per aquest motiu, és necessari tractar a cada cas de forma personalitzada i considerar diversos criteris clínics. És important no excloure per defecte els pacients que reben psicofàrmacs de la possibilitat de rebre un tractament específic per a la COVID-19. Sinó que és recomanable mantenir el tractament amb psicofàrmacs i valorar una reducció de dosi si el risc d’interacció és elevat.
Caldria realitzar sempre, de manera prèvia, un monitoratge amb electrocardiograma i avaluar si es presenten efectes adversos amb la combinació de tractaments. En cas d’haver d’iniciar un nou tractament amb psicofàrmacs combinat amb fàrmacs per a la COVID-19, l’augment de dosi que s’administri ha de ser progressiu i seguir el mateix principi: monitoratge amb electrocardiograma i valoració d’efectes adversos.
Tot i que els protocols de tractament de la COVID-19 han canviat molt des de la publicació d’aquestes recomanacions al juny de 2020, la necessitat de personalització del tractament i la consideració del conjunt de circumstàncies del pacient són procediments aplicables a una gran varietat de situacions complexes que es troben en el dia a dia de l’atenció hospitalària.
Autors: Dr. Gerard Anmella, Néstor Arbelo, Mireia Primé, Luis Pintor i Dr. Eduard Vieta, Servei de Psiquiatria i Psicologia, Hospital Clínic de Barcelona.
