Causes de la Síndrome de Transfusió Fetus Fetal

En la síndrome de transfusió fetus fetal, els fetus són normals. El problema és a la placenta, a les anastomosis vasculars, a través de les quals la sang passa d'un fetus a l'altre. En aproximadament un 15% de gestacions monocorials, per motius desconeguts, apareix una transfusió fetus fetal severa. La majoria de casos (aproximadament entre un 85% i un 90%) apareixen entre les 16 i les 25 setmanes, sent menys probable la transfusió fetus fetal en etapes de la gestació més precoces i tardanes.

En els casos greus el fetus que passa la seva sang (donant) desenvolupa una pèrdua de volèmia i el fetus al qual se li transfon (receptor) rep molta sang, provocant una sobrecàrrega de volum que, en casos severs, pot portar a una fallada cardíaca. El fetus donant reacciona reduint la pèrdua de volum, motiu pel qual deixa d'orinar, això vol dir que pateix una disminució de la quantitat de líquid amniòtic (oligohidramni), quedant com a "envasat", per això se'l coneix també com a "stuck twin". El fetus receptor, per intentar eliminar l'excés de volum, augmenta la producció d'orina, la qual cosa fa augmentar el líquid amniòtic (polihidramni). El líquid amniòtic en l'excés, augmenta el risc de trencament prematur de les membranes i del part prematur per la distensió uterina.