Alguns estudis estableixen els 35 anys, o fins i tot, els 40 anys, com a punt de tall per diferenciar entre embarassades joves i embarassades d'edat avançada, tot i que actualment no hi ha consens sobre la definició d'edat materna avançada.
La capacitat reproductiva de la dona descendeix de forma significativa a partir dels 35 anys, el que repercuteix, sobretot, en la reserva ovàrica, tant en la qualitat com en la quantitat dels òvuls.
Tot i així, les diferències més significatives en l'augment de possibles complicacions obstètriques com cesàries o parts prematurs, entre d'altres, es produeixen a partir dels 40 anys. També apareixen amb més freqüència malalties com la diabetis gestacional i la hipertensió arterial crònica (HTA).
A més dels problemes que poden presentar-se durant l'embaràs i el part, l'edat materna avançada pot comportar problemes de fertilitat com fallades d'implantació de l’embrió, el que augmenta la taxa d'avortaments espontanis. També hi ha un major risc d'anomalies cromosòmiques.
Per tots aquests motius, és convenient que les dones que es queden embarassades a partir dels 40 anys segueixin un control més exhaustiu de la gestació i que es realitzin més proves prenatals que les pacients més joves. Així mateix, és aconsellable fer una visita abans de la concepció, on la llevadora o l'especialista obstètric explica els pros i contres que suposa quedar-se embarassada en edats més avançades, informant i empoderant així a les dones per a prendre la decisió que creguin més adient.
