Tractament de la Síndrome de la Canal Carpiana
El tractament de la síndrome de la canal carpiana té com a objectiu reduir la pressió sobre el nervi medià i evitar la lesió del nervi de forma irreversible amb el pas del temps. Per això s'ha de tractar de forma precoç un cop s'hagi diagnosticat.
Tractament no farmacològic
Modificar activitats manuals. Que provoquen la compressió del nervi medià ja que la seva presentació està relacionada amb activitats de manipulació repetides.
Variar l'entorn de treball. I adoptar mesures ergonòmiques com teclats especials o suports de canell quan s'utilitza l'ordinador per evitar postures forçades de flexo extensió.
Utilitzar fèrules. Per mantenir el canell en posició neutra durant la nit i en períodes curts durant l'activitat laboral, si és possible.
Rehabilitació. Realitzar un tractament rehabilitador on es combini l'aplicació d'agents físics i diferents modalitats d'exercicis.
Fer exercicis d'estiraments i enfortiment muscular a nivell de canell. Tenen com a objectiu alleujar el dolor i millorar la mobilitat del canell.
Electroteràpia. Hi ha diferents tipus de corrents, com els ultrasons, que ajuden a disminuir el dolor, és a dir, tenen una acció analgèsica i antiinflamatòria.
Tractament farmacològic
Infiltracions de corticoides amb o sense anestèsic local al túnel del carp. Es recomana un màxim de 3 injeccions amb un interval entre elles de 2-3 mesos. Poden alleujar els símptomes i millorar la conducció nerviosa. També els corticoides es poden aplicar mitjançant corrents elèctrics (iontoforesi).
Tractament quirúrgic
El tractament quirúrgic de la síndrome de la canal carpiana consisteix en la secció del lligament transvers anterior del carp. Es fan servir dos tipus de tècniques: la cirurgia oberta i l’endoscòpica.
Cirurgia oberta. Es realitza una incisió d'aproximadament 4 cm al palmell de la mà seguint l'eix del quart metacarpià, per evitar així la lesió de la branca sensitiva palmar de la mitjana. Posteriorment s'incideix en el teixit cel·lular subcutani fins al lligament transvers, que es secciona longitudinalment per la seva vora cubital.
Cirurgia endoscòpica. La incisió es realitza en el plec de flexió del canell. A través d'ella s'introdueix l'instrumental que permet visualitzar la cara profunda del lligament i la secció del mateix.
Complicacions del tractament quirúrgic
Les complicacions més habituals són el dolor a la cicatriu (25% dels pacients) que persisteix durant 3 mesos i la reaparició que es produeix en un 7% dels casos. En els casos de segones cirurgies els resultats són menys satisfactoris malgrat les diferents tècniques que s'han desenvolupat per millorar els resultats.
Postoperatori
Després de la cirurgia es col·loca un embenat compressiu per immobilitzar de forma parcial el canell perquè el pacient pugui moure els dits. El fet de mobilitzar els dits de manera immediata després de la intervenció afavoreix el retorn venós i evita que s'inflami el braç. Els punts es retiren als 8 - 14 dies de la cirurgia, i es poden realitzar les activitats habituals de manera progressiva.
Cures després de la cirurgia
A l'hora de dutxar-se posar un plàstic al embenat perquè no es mulli.
Per dormir s'aconsella col·locar el braç a sobre un coixí per afavorir la circulació sanguínia.
No agafar pesos a la mà operada durant tres setmanes.
Informació documentada per:
Publicat: 17 juliol de 2018
Actualitzat: 17 juliol de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.