Preguntes freqüents sobre la Síndrome de la Canal Carpiana

El túnel del carp és un espai anatòmic que es troba entre la superfície palmar dels ossos del carp del canell i el lligament anul·lar o transvers del carp a la zona dorsal. Per l'interior del túnel passen el nervi mitjà, els tendons dels músculs superficials i profunds dels dits i el tendó del múscul flexor llarg del polze.

La prevalença en la població europea és del 1-7% amb un 5,3% de presentació a les dones i un 2,1% en els homes. Afecta dones d'una edat mitjana de 50 anys.

No necessàriament, ja que la sensació de formigueig a la mà pot ser deguda a altres causes diferents a la compressió del nervi mitjà al canell.

Formigueig i entumiment de la mà que poden ocasionar molèsties nocturnes que milloren al sacsejar la mà. Dolor diürn a la mà que augmenta amb l'activitat. Debilitat muscular del polze que es manifesta amb dificultat d'agafar i pessigar.

En la síndrome de la canal carpiana el mecanisme pel que es lesiona el nervi es deu a l'augment de la pressió dins del túnel per causes extrínseques o intrínseques que desencadenen les molèsties en canell i mà. Aquest augment de pressió produeix un conflicte d'espai amb inflamació de les beines tendinoses dels tendons flexors dins del túnel i isquèmia del nervi mitjà.

És possible que la causa sigui una canal carpiana com a conseqüència del conflicte d'espai produït per l'artritis a l'interior del túnel del carp.

El signe de Tinel consisteix en la percussió manual del túnel del carp per detectar si hi ha inflamació d'un nervi. En cas que n'hi hagi el pacient nota formigueig i rampes.

El signe de Phallen consisteix a mantenir el canell en flexió forçada durant 1 minut. Si hi ha compressió del nervi mitjà al túnel del carp sol aparèixer formigueig a la zona del palmell de la mà i als dits que depenen del nervi mitjà, encara que normalment es reprodueixen les molèsties a la punta dels dits.

Aquest tipus de moviment pot afavorir l'augment de pressió dins del túnel del carp i lesionar el nervi mitjà.

Evitar els moviments repetitius del canell que siguin forçats. Si aquests són inevitables, intentar mantenir el canell en lleugera extensió quan les mans estan en moviment. Utilitzar suports de canell o teclats especials quan s'utilitzi l'ordinador.

El tractament conservador de la canal carpiana es basa en adoptar mesures ergonòmiques en aquelles activitats manuals que puguin provocar-lo, utilitzar fèrules per reduir la pressió que hi ha al túnel del carp, tractament rehabilitador i infiltracions locals de corticoides amb o sense anestèsic local.

L'ús de la fèrula és recomanable, especialment, durant la nit per mantenir el canell en posició neutra, tot i que també es poden utilitzar tot el dia en funció del dolor i les molèsties del pacient.

No. Es recomana un màxim de 3 infiltracions amb un interval entre elles de 2-3 mesos.

No hi ha prou evidència científica que avali que el tractament farmacològic mitjançant vitamines pugui ser un tractament d'elecció per a la canal carpiana.

El tractament rehabilitador basat en teràpies combinades mitjançant l'aplicació d’electroteràpia analgèsica i exercicis, com estiraments musculotendinosos i enfortiment muscular a nivell del canell, poden alleujar el dolor i millorar la mobilitat del canell.