Proves per a diagnosticar el Nòdul tiroidal

Examen físic. Els nòduls tiroidals se solen palpar en examinar la zona anterior del coll. S'examina el nòdul i tota la glàndula tiroidal per valorar si el nòdul és únic o múltiple. Així mateix, s'avalua si el nòdul afecta altres estructures anatòmiques per la seva grandària. Es realitza un examen físic general per determinar si la glàndula tiroidal funciona normal o són presents signes d'hipertiroïdisme o hipotiroïdisme. Ocasionalment, segons l'anatomia de cada persona, els nòduls de tiroides poden tenir una situació més inferior, a la part superior del tòrax i, per això, no són detectables a la palpació. 

Analítica de sang. Normalment els nòduls no alteren la funció de la glàndula tiroide. No obstant això, per detectar si el nòdul té un comportament autònom, ha fabricat massa hormona i causat hipertiroïdisme, es realitza un examen inicial de sang que inclou la tirotropina (TSH), l'hormona que controla la funció de la glàndula tiroidal, i la tiroxina lliure (T4l). Si la TSH està baixa i la T4L alta, significa que el pacient té hipertiroïdisme.  

Ecografia tiroidal. És la prova estàndard per explorar els nòduls tiroidals. Detecta nòduls molt petits (fins i tot d'1 mm, la qual cosa té escassa repercussió clínica), si aquests són quístics o sòlids, si presenten trets ecogràfics sospitosos de malignitat i la presència de ganglis cervicals.  

L'ecografia permet detectar els nòduls sospitosos de malignitat sobre la base d'un sistema de classificació de risc i decidir si s'ha de fer un examen citològic per extirpar-lo. L'ecografia s'utilitza també com a guia per realitzar les puncions diagnòstiques amb agulla fina. També en els tractaments percutanis dels nòduls tiroidals: per buidar els nòduls tiroidals amb líquid (quistos) o per disminuir la grandària dels nòduls tiroidals simptomàtics a través de la pell.  

Punció-aspiració amb agulla fina (PAAF) guiada per ecografia. És una prova que permet obtenir mitjançant punció de la tiroide una mostra citològica de les cèl·lules d'aquesta per estudiar-les en el microscopi i determinar si són malignes o benignes. No és necessari estar en dejú ni retirar la medicació abans de la prova, excepte els antiagregants i els anticoagulants perquè poden augmentar el risc de sagnat. Per això, se substitueixen per heparina. No solen aparèixer complicacions que puguin impedir les activitats habituals després de la punció, així i tot, es recomana no realitzar exercici físic el mateix dia, ja que implica una contracció important de la musculatura cervical.

Gammagrafia tiroidal. És la prova d'imatge que es realitza en medicina nuclear i que permet visualitzar si tota la tiroide funciona de manera homogènia o si hi ha una part o nòduls que treballen menys o que treballen en excés. Està indicada per estudiar l'origen d'un hipertiroïdisme o una tiroïditis. 

Tomografia axial computada (TAC) cervical y toràcica. S'utilitza per determinar els límits del tiroides en els golls grans o quan se sospita que la glàndula tiroide està situada més a baix en el tòrax, darrere de l'estèrnum. També permet veure si la tiroide ha crescut cap a posterior, darrere de l'esòfag, o cap a inferior, darrere de l'estèrnum.  

Ressonància magnètica. S'utilitza en els nòduls malignes per veure si s'han expandit cap a estructures veïnes.