Preguntes freqüents sobre les Infeccions de Transmissió Sexual

Les ITS es transmeten, principalment, en les relacions sexuals amb penetració (ja sigui vaginal o anal, així com, per relacions exclusivament de sexe oral). A més, algunes d'aquestes infeccions poden transmetre's també per contacte sexual sense necessitat de penetració (per contacte pell/mucosa amb pell/mucosa); compartir joguines o material utilitzat durant les relacions sexuals i de mare a fill, si una dona està infectada o s'infecta durant l'embaràs (a això se l'anomena transmissió vertical).

El contagi de moltes ITS pot prevenir-se utilitzant un mètode barrera (preservatius masculí i femení o bandes de làtex) durant les relacions sexuals, això inclou també les relacions de sexe oral.

Algunes ITS freqüents, com el virus del papil·loma o l'herpes genital, es contagien per contacte pell amb pell, per aquest motiu, el preservatiu no aporta una protecció completa. No obstant això, està demostrat que l'ús d'un mètode barrera, també disminueix de forma molt important el contagi d'aquestes infeccions.

Altres mesures útils per reduir el risc de contagi d'ITS són: limitar el nombre de parelles sexuals; evitar mantenir relacions sexuals amb parelles anònimes o desconegudes; evitar mantenir relacions sexuals sota l'efecte d'algunes drogues; no compartir material que punxi o talli (xeringues, agulles, fulles d'afaitar...) amb altres persones; utilitzar material d'un sol ús o esterilitzat per perforar la pell (tatuatges o pírcing); no compartir joguines sexuals si no han estat esterilitzats o es cobreixen amb un preservatiu abans de cada ús; vacunar-se enfront d'algunes ITS: VHA, VHB i VPH).

Moltes persones que tenen una infecció de transmissió sexual no tenen cap símptoma o bé, aquests són molt lleus. En general, les ITS passen més freqüentment inadvertides en les dones (tenen menys símptomes). Per aquest motiu, sovint les ITS en les dones es diagnostiquen més tard.

De vegades els símptomes sospitosos d'una ITS apareixen dies o mesos després del contagi: aparició d'úlceres als genitals, a la zona perianal o a la boca, així com, l'aparició d'adenopaties (ganglis inflamats en forma de bony que poden o no ser dolorosos) en els engonals, ha de fer-nos sospitar una ITS; en dones, secreció vaginal espessa o pudent, coïssor o dolor en orinar o amb les relacions sexuals; en homes, secreció purulenta (amb aspecte de pus) per la uretra. El dolor o coïssor en orinar ha de fer-nos sospitar una ITS. En les persones que tenen relacions sexuals anals, el dolor rectal o la secreció de pus, moc o sagnat rectal, ens ha de fer sospitar també d'una ITS.

Si creus que pots presentar alguna d'aquestes infeccions, ho has de consultar al teu centre de Salut amb el teu metge d'atenció primària. També pots consultar les ITS menys greus com són les berrugues genitals o condilomes, els episodis de repetició d'herpes genital, les tricomones, la pediculosi o la sarna de forma programada (sol·licitant visita prèvia) en les consultes de Dermatologia o Ginecologia.

En el cas de Catalunya, hi ha uns centres de referència especialitzats en tractaments de les infeccions de transmissió sexual. Pots consultar la llista i la seva localització en el mapa interactiu.

La majoria de les proves que es realitzen per a diagnosticar una ITS són ràpides, senzilles i no doloroses. Algunes ITS poden diagnosticar-se sense necessitat de realitzar cap prova, simplement amb l'exploració física.

Una analítica de sang o una mostra d'orina, fluids o cèl·lules de la mucosa genital/oral/anal poden ser útils per a diagnosticar la majoria de les ITS.

Sí, a qualsevol moment del cicle d'una dona es pot contagiar o infectar-se d'una ITS.

Per l'aspecte físic extern no podem saber si una persona té o no una infecció i, com hem comentat, moltes ITS produeixen molt poca simptomatologia, per aquest motiu, sovint, les persones infectades desconeixen estar-ho.

Sí, hi ha risc en els dos casos perquè existeix contacte de mucosa amb mucosa i, en alguns casos, també de fluids.

No, encara que algunes infeccions poden ser més freqüents o produir més símptomes en homes o dones, totes poden afectar a tots dos sexes.

No. Hi ha altres infeccions que també poden cronificar-se com són l'hepatitis B o C, l'herpes genital o el virus del papil·loma.

Sí, sempre que hi hagi contacte entre la sang, el semen o el flux vaginal, es pot contreure o transmetre una infecció de transmissió sexual. El líquid que desprèn el penis abans de l'ejaculació també pot ser un mitjà pel qual es transmetin infeccions.

Sí, ja que aquests paràsits es poden reproduir en les arrels del pèl. A més, l'afaitat dels genitals afavoreix la disseminació d'algunes ITS com són les berrugues genitals.

Les ITS que es transmeten per la sang també es poden transmetre' en una col·locació d'un pírcing, un tatuatge o en qualsevol tipus d'intervenció que no es realitzi amb totes les mesures higièniques necessàries. Si te'n vols fer un, has de ser conscient de quins són aquests riscos i fer-ho amb les màximes normes de seguretat.

Has de consultar amb el teu ginecòleg al més aviat possible per descartar la infecció i valorar si pot ser necessari algun tractament. En el cas que no es tracti d'un diagnòstic immediat, és recomanable no tenir relacions fins que ho indiqui l'especialista.

Existeixen tractaments per prevenir la infecció pel VIH o pel virus de l'Hepatitis B si s'administren en les hores següents al contacte de risc amb la persona infectada (poden ser eficaces fins 3 dies més tard). Aquests tractaments també es poden administrar durant l'embaràs.

En cas de parella sexual infectada pel VIH, es recomana l'ús de preservatiu durant tot l'embaràs, fins i tot encara que la persona infectada realitzi tractament antiretroviral i tingui una càrrega viral controlada. L'embaràs és una situació d'especial risc de contagi i pot comportar un alt risc de transmissió al bebè.