Viure amb infecció urinària

Com pal·liar els efectes de les cistitis de repetició 

A vegades, els pacients, especialment les dones, que tenen cistitis de repetició poden presentar dolor suprapúbic. En aquestes persones, i sempre sota prescripció mèdica, pot ser necessari l'ús d'antiinflamatoris per períodes de temps curts.  

D'altra banda, l'alteració del flora intestinal o vaginal després de l'ús freqüent i prolongat d'antibiòtics és un efecte secundari molt observat. En aquests casos, limitar l'ús d'antibiòtics (durada i espectre) i l'ús de probiòtics a nivell local podrien ser una estratègia per a disminuir l'efecte sobre la flora comensal del pacient.  

D'altra banda, les infeccions del tracte urinari estan involucrades en la formació d'alguns tipus de pedres al ronyó, càlculs de fosfat de magnesi i amoni en particular. 

Hàbits tòxics  

Diferents treballs científics han demostrat que el consum d'alcohol redueix l'eficàcia del sistema immunitari. Altres estudis descriuen l'augment dels símptomes urinaris en beure begudes alcohòliques. 

En cas de tenir una infecció urinària i estar sota tractament antibiòtic, s'ha d'evitar consumir alcohol, ja que interfereix de manera molt negativa en la metabolització del fàrmac. 

El tabac també afebleix la funció immunitària i augmenta el risc de tenir infeccions. A més, el tabaquisme afecta de manera negativa l'evolució de les malalties infeccioses.  

El consum paral·lel d'alcohol i tabac pot augmentar significativament el risc d'alteració del sistema immune. Cada factor multiplica l'efecte de l'altre. 

Alimentació 

L'alimentació juga un paper fonamental a l'hora de prevenir la malaltia o d'alleujar els símptomes una vegada instaurada.  

La beguda més abundant que es consumeixi cada dia ha de ser l'aigua, entre sis i vuit gots al dia. Beure aquesta quantitat d'aigua manté l'organisme en condicions òptimes d'hidratació. A més, ajuda a eliminar els gèrmens del tracte urinari causants de la infecció. També pot millorar els possibles efectes secundaris de la infecció, com la presència de sang en orina o la coïssor en orinar. Les infusions, o sucs poc ensucrats, la llet, i els brous també poden ajudar.  

Són bastants els treballs científics dietètics que contemplen una associació molt important entre deficiències nutricionals i processos infecciosos. La dieta mediterrània s'ha demostrat que té propietats antiinflamatòries i antioxidants, tots dos reconeguts com a factors protectors i preventius per a la infecció del tracte urinari.  

Alguns dels aliments que es consideren favorables per a prevenir la infecció d'orina són:   

• Fruites i verdures riques en Vitamina C. La vitamina C té propietats antioxidants. A més, acidifica l'orina i contribueix a millorar la flora intestinal, que té una incidència indirecta en la infecció urinària.  

• Suplements dietètics: Productes amb extracte de nabiu.   

• Probiòtics.  

• Oli d'oliva: té propietats beneficioses com a modulador de les diverses funcions immunitàries, factor associat amb la protecció enfront de les infeccions.   

L'obesitat també s'associa amb una ingesta nutricional excessiva de substàncies productores de litiasi (pedres al ronyó) i amb un augment en la incidència d'infeccions del tracte urinari. 

Exercici 

Els patrons d'activitat física per als pacients amb infeccions urinàries recurrents no són diferents dels recomanats per a la població general, però sí que és important que la intensitat i la durada de l'exercici s'adapti a l'estat o nivell de salut del moment.  

L'exercici físic de manera regular proporciona avantatges de salut i, a més, pot disminuir molts dels efectes secundaris dels tractaments. També pot ser una bona tècnica de relaxació per poder reduir l'ansietat i disminuir els símptomes urinaris.  

En cas de ser portador de catèters urinaris, es recomana evitar les activitats aquàtiques per a mantenir els catèters en bon estat i disminuir el risc d'infecció.   

En el cas de tenir urostomia, consulti al metge o la infermera estomatoterapeuta, quan i com pot iniciar activitats aquàtiques. Els dispositius sanitaris existents permeten el bany, són fàcils de dissimular i resistents a l'acció de l'aigua.

Descans 

A vegades, la infecció d'orina pot suposar una dificultat per a agafar el son. Pot causar interrupcions a causa de símptomes com l'augment de la freqüència urinària de nit.   

Per a afavorir el son en cas de tenir una infecció d'orina es recomana:   

• Ficar-se al llit i aixecar-se a la mateixa hora cada dia.   

• Disminuir la ingesta de líquids dues hores abans de ficar-se al llit.   

• És millor sopar de manera lleugera, però no ficar-se al llit amb sensació de fam.   

• Orinar abans d'anar al llit.   

• Evitar estimulants com el cafè, el te, la xocolata o els refrescos amb cafeïna.   

• Utilitzar algun absorbent en cas de possibles pèrdudes d'orina.   

• Fer alguna activitat relaxant abans d'anar a dormir.   

• Evitar dormir durant el dia. 

• Evitar l'ús d'aparells electrònics al llit.    

• Practicar activitat física de manera regular.   

Si tot i així existeixen dificultats per a controlar el son, es recomana comentar el problema amb qualsevol persona de l'equip assistencial.  

Portar sonda vesical, qualsevol altre catèter urinari o bossa d'urostomia no ha de dificultar el son. Han d'estar connectats de manera adequada a una bossa de diüresi nocturna i anar amb compte de no doblegar-los, evitant moviments bruscos. Per a evitar estirades pot posar-se la bossa col·lectora nocturna dins del llit, les bosses de diüresi són antireflux i resistents. 

Sexualitat 

Davant la presència d'infecció del tracte urinari i durant el tractament mèdic, és aconsellable evitar l'activitat sexual. La pràctica sexual pot empitjorar els símptomes de la infecció i convertir-se en una activitat dolorosa.   

Es pot reprendre l'activitat sexual quan el metge confirmi la remissió de la infecció. En termes generals, la majoria de les infeccions urinàries solen remetre en una setmana.  

La infecció d'orina no és contagiosa, però el sistema pel qual els microorganismes envaeixen l'aparell urinari és l'ascens a través de la uretra. El fregament i compressió de la uretra durant l'acte sexual afavoreix l'entrada dels gèrmens.  

En el cas de les dones, la uretra és curta i està molt prop de la vagina i l'anus, situació que les fa més vulnerables que als homes per a tenir infeccions d'orina després d'una relació sexual. L'home sembla estar més protegit pels fluids prostàtics i per l'ambient més sec al voltant de la uretra.   

En aquest sentit, per a prevenir les infeccions de la via urinària després de l'activitat sexual, es recomana: 

• Orinar immediatament després de l'acte sexual. Es produeix l'arrossegament dels gèrmens que hagin pogut entrar en la uretra. Per a això, és aconsellable prendre un parell de gots d'aigua després del coit. 

• Netejar els genitals abans i després de tenir una relació, sempre des de la zona vulvar anterior, cap endarrere. 

• En el cas de presentar sequedat vaginal, utilitzi lubrificants, especialment després de la menopausa. Disminueixen el fregament i l'abrasió de la uretra.

No és recomanable mantenir relacions sexuals quan es té posada una sonda vesical.   

Si vostè és portador d'urostomia, per a la pràctica sexual pot substituir la seva bossa habitual de recollida de l'orina per una altra més petita, discreta i alhora segura. És important que la seva parella conegui tot el referent a la seva ostomia.   

Viatges  

Hi ha moments i situacions que requereixen unes certes precaucions a l'hora de viatjar.    

En cas de tenir infeccions d'orina sovint, a l'hora del viatge és important emportar-se els medicaments i productes sanitaris d'ús quotidià. Es recomana incloure també els informes mèdics.    

Si durant el viatge es presentés una infecció que ocasioni febre, calfreds, dolor suprapúbic fort o aparició de sang en orina, és recomanable acudir al més aviat possible a un hospital del lloc de destinació.  

Suport emocional 

Un mal control dels símptomes de la infecció urinària produeix sentiments d'impotència i a vegades de baix estat d'ànim. El dolor, la coïssor, la urgència per orinar, possibles fuites d'orina, por a la mala olor, etc., generen ansietat i malestar.  

Els símptomes d'urgència per a orinar fan necessari anar amb freqüència a un lavabo pròxim, per la qual cosa els pacients se solen recloure a casa. 

Per tot això, la situació no ha d'infravalorar-se. És molt important envoltar-se de persones que coneguin la situació i l'entenguin. Es recomana exterioritzar els seus sentiments a alguna persona de confiança. Tenir una actitud positiva i consultar tots els dubtes amb el personal sanitari.