Causes i factors de risc de la infecció urinària

Las persones immunodeprimides. A causa de malalties o tractaments mèdics, aquestes persones presenten unes defenses disminuïdes davant les infeccions. Per això és necessari fer un seguiment meticulós d'aquests pacients. 

L’alteració de la microbiota intestinal. La major reserva de gèrmens amb potencial per a ocasionar una infecció urinària es troba en l'intestí, es denomina a aquest conjunt de gèrmens “microbiota intestinal” (abans denominada “flora intestinal”). L'alteració d'aquesta microbiota deguda, per exemple, a les alteracions en la dieta, pot incrementar la freqüència d'infecció urinària.

El restrenyiment o la diarrea crònica predisposen a la infecció urinària recurrent, per la qual cosa el control del ritme deposicional és clau per a evitar les infeccions urinàries.

En la dona, l'alteració del microbiota vaginal té una clara relació amb la infecció urinària. En condicions normals, la microbiota vulvovaginal té un efecte protector enfront de les infeccions d'orina. L'ús de sabons potents o desinfectants pot ocasionar l'eliminació de la microbiota vaginal i facilitar la infecció per part de gèrmens patògens. Per això, és aconsellable usar un sabó suau, com l'empleat en els nens petits, per a la higiene íntima femenina, amb la finalitat de no lesionar aquesta flora protectora.  

D'altra banda, la menopausa produeix una atròfia de la mucosa vulvovaginal i una alteració d'aquesta microbiota. Per això, molts ginecòlegs aconsellen l'ús de cremes o pomades amb estrògens. 

Residu postmiccional. Aquest és un dels factors de risc més importants per a la infecció d'orina. El residu postmiccional són les restes d'orina que queda a la bufeta dels pacients que no la buiden de manera eficaç. Això fa que augmenti el nombre de gèrmens de la bufeta i es produeixi una infecció de l'aparell urinari. El residu postmiccional pot deure's a una obstrucció o a la pèrdua de força dels músculs de la bufeta.

Algunes anomalies anatòmiques de l'aparell urinari (diverticles, litiasis, malformacions, reflux vesicoureteral) poden afavorir el sobre creixement de la microbiota de la bufeta, afavorint la infecció.

La presència de sondes vesicals, o catèters dins de l'aparell urinari té com a conseqüència un sobre creixement bacterià i afavoreix la infecció urinària. Això es deu a l'existència d'una espècie de mucositat produïda pels bacteris (biofilm) que creix al voltant dels objectes externs que s'introdueixen en el cos, com pot ser una sonda.

En persones que ingereixen molt poca quantitat de líquid, els ronyons es veuen obligats a concentrar molt l'orina. Aquesta orina concentrada, rica en elements de rebuig, és un element afavoridor per a la infecció urinària. Als pacients amb tendència a presentar infeccions d'orina se'ls aconsella que beguin uns 8 gots d'aigua al dia (és a dir, dos litres d'aigua). El tipus d'aigua és indiferent.

Algunes dones realitzen miccions entretallades de manera voluntària, tractant de seguir un fals mite, segons el qual, aquesta pràctica disminueix la possibilitat d'incontinència urinària en l'edat adulta. La micció ha de realitzar-se sense aquestes maniobres, que generen la presència de residu postmiccional i afavoreix la infecció. Una altra pràctica a evitar és estrènyer l'abdomen per a orinar. Encara que produeixi la sensació que millora la manera d'orinar, en realitat fomenta la presència de residu postmiccional. 

En el moment del coit, en les dones, és fàcil que gèrmens provinents de la zona vulvar s'introdueixin en la bufeta a través de la uretra. Si a més existís una alteració en la flora vulvovaginal, és fàcil que es desencadeni una infecció. És convenient tenir una adequada lubricació en el coit i beure dos gots d'aigua després, per a aclarir el nombre de gèrmens que s'haguessin pogut introduir en la bufeta durant el sexe. Algunes dones tenen cistitis de manera freqüent després del coit. En aquests casos, i sempre sota supervisió mèdica, pot ser convenient l'ús d'un antibiòtic abans o després del coit.