Diagnòstic de l’Hèrnia Discal Cervical

Radiografia de la columna cervical per veure l'alineació de la columna, la forma dels cossos vertebrals i els espais entre ells, així com les característiques dels forats per on surten els nervis (forats de conjunció).

Radiografia dinàmica de columna cervical, en posició de flexió i extensió del coll. Serveix per saber si hi ha inestabilitat entre les vèrtebres que expliqui l'origen de l'hèrnia discal.

Ressonància Magnètica (RM). És la prova d'elecció avui dia. Permet veure amb claredat la morfologia i relació del disc intervertebral amb els components anatòmics veïns.

TAC o escàner cervical. A nivell de columna cervical aquesta prova amb prou feines té capacitat diagnòstica, des del punt de vista quirúrgic. Els artefactes ossis són grans i és difícil obtenir imatges clares d'hèrnia discal. No obstant això, pot ser útil com a complement de la RM per valorar millor l'existència de disc dur (osteòfit) i/o disc tou.

Electromiograma. És una prova simple, encara que molesta, que permet diferenciar l'arrel nerviosa afectada, a través de l'estudi de la conducció nerviosa cap als músculs. S'utilitza en pacients amb una columna cervical en la que estan afectats ja diversos discos i que a la imatge de la Ressonància Magnètica no es pot diferenciar de manera clara quin és el disc responsable dels símptomes que té el pacient.

Potencials evocats. És una prova similar a l'electromiograma, encara que en lloc d'avaluar l'arrel nerviosa, estudia la integritat funcional medul·lar. S'utilitza en tots aquells pacients afectats de mielopatia espondilòtica cervical, tant per a l'avaluació de l'alteració de la transmissió nerviosa a través del cordó medul·lar com per a conèixer l'estat basal d'aquest durant l'estudi preoperatori.