Què és un electromiograma?

Aquesta prova permet avaluar el funcionament de dos tipus de nervis:

• Sensitius. Són els nervis que transmeten informació sobre el tacte, el dolor, la temperatura i la vibració cap a la medul·la espinal, i d’aquesta cap al cervell. Aquests nervis també permeten que siguem capaços de reconèixer la nostra posició i identificar la forma d’un objecte.
• Motors. Són els nervis que transmeten senyals des del cervell perquè els músculs es contreguin i provoquin els moviments voluntaris.

Quan és necessari realitzar un Electromiograma?

El professional sanitari sol·licita aquesta prova quan sospita que algun nervi no funciona bé. Aquest problema es pot manifestar en el pacient d’una de les següents maneres:

• Adormiment en una part del cos
• Pèrdua de força en alguna extremitat
• Dolor que no s’explica per altres causes
• Dificultat per empassar o per caminar
• Visió doble
• Afonia o pèrdua de la veu

També s’usa per a diagnosticar altres situacions com:

• Lesions d’un nervi per atrapament (quan els nervis queden comprimits entre els ossos i els teixits), com la síndrome del túnel carpià
• Lesió a l’arrel d’un nervi per hèrnia discal
• Traumatismes o altres lesions sobre els nervis
• Paràlisi facial
• Danys en els nervis o neuropaties
• Malalties musculars o miopaties
• Problemes de la unió neuromuscular com la Miastènia gravis o la síndrome d’Eaton-Lambert

Com haig de preparar-me per un Electromiograma?

El dia de la prova no fa falta que el pacient acudeixi en dejú i a més pot prendre la seva medicació habitual, excepte en casos concrets que seran detallats en el moment de la citació. És important que el pacient no s’apliqui cap mena de crema en la part del cos on es realitzarà la prova.

Com es realitza un Electromiograma?

En el cas d’estudiar el funcionament dels nervis es demana al pacient que s’assegui en una butaca reclinable o que es tombi en una llitera i que descobreixi la part del cos a examinar.

Se li col·loquen, sobre la superfície neta de la pell, uns elèctrodes i un receptor per a registrar la resposta del nervi i analitzar-la. Després, s’aplica un corrent elèctric en uns punts determinats. En funció dels resultats obtinguts, pot ser necessari ampliar i valorar més nervis de la mateixa extremitat, de la mateixa extremitat del costat contrari, o bé, en altres parts del cos.

En el cas que sigui necessari estudiar a més l’activitat muscular, el professional sanitari insereix un elèctrode amb una agulla molt fina a l’interior del múscul. Durant el procés el pacient rep instruccions sobre com relaxar i contraure el múscul per a registrar l’activitat elèctrica. A través de l’agulla no s’administra cap mena de fàrmac ni corrent elèctric.

Qui realitza l’Electromiograma?

La prova la realitza un tècnic amb formació específica en diagnòstic neurològic junt amb un metge especialista. Aquest últim s’encarrega de supervisar els resultats i decidir, en cas de ser necessari, realitzar estudis complementaris.

Quant dura l’Electromiograma?

S’estima que la duració de la prova és d’uns 30 minuts per exploració. Aquest temps pot variar en funció dels nervis a estudiar, del motiu de la sol·licitud, de l’accessibilitat del nervi i de si és necessari realitzar estudi amb agulla.

Quines sensacions tindré durant l’Electrocardiograma?

És possible notar una mica de molèstia durant l’aplicació del corrent elèctric (tipus punxada o espasme) que, habitualment, cedeix en aturar-lo. Aquest s’administra amb la mínima intensitat necessària per a la seva correcta realització i el personal sanitari indicarà on i quan es notaran els corrents elèctrics.

Pel que fa a la prova amb elèctrode d’agulla per a estudiar el múscul, alguns pacients expliquen certa incomoditat quan s’insereix l’agulla i quan han de contraure el múscul per a realitzar la prova.

En ambdós casos es pot parlar amb els professionals sanitaris per fer un breu descans durant la prova.

Situacions d’especial atenció

S’ha d’informar els professionals sanitaris si es porta marcapassos o algun altre dispositiu electrònic (estimulació medul·lar, estimulació profunda, etc.). També si es té alguna malaltia o s’està prenent medicació que pugui alterar la coagulació de la sang (Sintrom, heparina, Aspirina, altres anticoagulants o antiagregants).