Pronòstic de l'Hepatitis Vírica

Els virus de l'hepatitis A i de l'hepatitis E produeixen una hepatitis aguda, pel que no existeix tractament eficaç per a ells, únicament tractament simptomàtic. En pocs casos d'hepatitis A (0,5%) es pot produir una hepatitis greu i una fallada hepàtica, però habitualment, malgrat el símptomes, té una bona evolució i la infecció es cura sense seqüeles. L'hepatitis A mai es cronifica. En cas de l'hepatitis E, de la mateixa manera que l'hepatitis A, és estrany que es produeixi una hepatitis greu (1%), excepte en embarassades en què el risc d'hepatitis greu i fallada hepàtica pot arribar a ser del 20% dels casos. En persones sanes l'hepatitis E tampoc es cronifica, però en el cas de persones immunodeprimides, com poden ser pacients trasplantats, el virus pot produir una infecció crònica.

En l'hepatitis B l'edat d'adquisició de la infecció és un factor que prediu l'evolució a la cronicitat: 90% després del naixement, 30% si s'adquireix entre els 1 i 5 anys d'edat i inferior al 15 % en adults sans

En l'hepatitis C la infecció aguda sol ser asimptomàtica i molt rarament s'associa a hepatitis greu. Un 15-45% de les persones infectades eliminen el virus de manera espontània en els sis primers mesos després de la infecció. La resta de persones infectades desenvolupen infecció crònica i d'aquestes, el 15-30% estan en risc de cirrosi hepàtica. Aquests pacients amb cirrosi presenten una incidència acumulada d'hepatocarcinoma als 5 anys del 5%.

Fibrosi. Quan les cèl·lules del fetge s'inflamen de forma crònica (per exemple per la infecció d'un virus o per l'alcohol) es produeix un teixit més fibrós semblant a una cicatriu. A mesura que les cèl·lules del fetge són substituïdes per aquest teixit, es torna més rígid i disminueix la capacitat normal de funcionament. De l'extensió d'aquesta fibrosi depèn el pronòstic i la gravetat de la malaltia hepàtica.

Cirrosi. És la fase més avançada de la malaltia hepàtica, quan el fetge està molt danyat, i es caracteritza per una disminució de la seva elasticitat. El teixit sa del fetge es va reemplaçant per teixit cicatritzat, el que bloqueja de manera parcial la circulació de sang a través d'aquest òrgan. La cicatrització també deteriora altres funcions com eliminar bacteris i toxines de la sang, produir bilis o processar nutrients, hormones i medicaments.

Hipertensió portal. És un augment de la pressió en la vena porta (la vena que porta la sang des dels òrgans del sistema digestiu al fetge). L'augment de la pressió el causa un bloqueig del flux sanguini a través del fetge a causa que està més rígid per les cicatrius que han produït la cirrosi. Un augment de la pressió en la vena porta provoca que es desenvolupi un engrandiment de les venes (varius) a través de l'esòfag. Les varius es tornen fràgils i poden sagnar amb més facilitat.

Cirrosi compensada. Tot i que el fetge estigui danyat, encara pot exercir les funcions més importants si el pacient no ha patit complicacions associades a la cirrosi. És fonamental un seguiment periòdic del pacient per detectar si la malaltia progressa o es desenvolupen complicacions de la cirrosi.

Cirrosi descompensada. En aquesta fase, el fetge no pot realitzar les seves funcions més importants i el pacient ja presenta símptomes i complicacions associades a la cirrosi i a la hipertensió portal com són:

• Ascitis. Retenció i acumulació de líquid a l'abdomen que produeixen un augment del perímetre abdominal. Es fa evident quan es necessita, per exemple, major nombre de forats al cinturó o quan s'augmenta marcadament de pes. També es poden produir retenció de líquids a les zones declivis del cos com les cames on es desenvolupen edemes cutanis.
• Encefalopatia hepàtica. Complicació greu de la cirrosi deguda a la mala funció hepàtica del fetge per la qual cosa no elimina les substàncies tòxiques de la sang arribant al cervell. Si un pacient desenvolupa encefalopatia estarà endormiscat o obnubilat, pot estar desorientat (no sabent on es troba, quin dia és avui o no reconèixer als seus familiars) i tenir alteracions en la parla, l'escriptura i la marxa per alteració en la coordinació dels moviments. L'encefalopatia pot avançar fins a la disminució del nivell de consciència i el coma.
• Hemorràgia digestiva alta. És una complicació molt greu que es produeix quan una vena dilatada (variu) de l'esòfag o l'estómac es trenca i sagna. En els casos més cridaners el pacient pot vomitar sang, de manera que ha de ser traslladat de forma immediata a l'hospital. En altres casos el pacient presenta deposicions negres, enganxoses i pudents (semblants al quitrà) que indica que té un sagnat digestiu.

Altres complicacions. En aquesta fase la malaltia afecta múltiples zones de l'organisme amb manifestacions molt variades, es poden veure complicacions renals, cardíaques o pulmonars associades a la cirrosi. Algun exemple d'afectació a causa de la mala funció del fetge pot ser l'alteració de la coagulació sanguínia i el descens de les plaquetes de la sang pel que el pacient té una major fragilitat de la pell i major risc d'hematomes (blaus) i lesions de la pell. Es produeix també una pèrdua de massa muscular i impressió de primor. Un altre exemple poden ser els problemes reproductius amb esterilitat en la dona i l'home i impotència i disminució del desig sexual. Finalment, l'alteració en la funció immune del cos (baixes defenses) sumada al fet que el fetge no filtra bé la sang que ve de l'intestí, fa que el pacient amb cirrosi descompensada tingui un risc molt elevat d'infeccions com són la infecció d'orina, la pneumònia o la infecció de l'ascites anomenada peritonitis bacteriana espontània.

Càncer de fetge. El càncer de fetge o hepatocarcinoma és el tumor hepàtic més freqüent. És molt important el diagnòstic precoç del tumor ja que els més petits poden accedir a tractaments curatius. Per aquest motiu es realitzen ecografies del fetge cada 6 mesos a tots els pacients amb cirrosi.