Diagnòstic de l'Hepatitis Vírica

Anàlisi de sang. La detecció dels virus de l'hepatitis es realitza a través d'una simple anàlisi de sang. Quan una persona entra en contacte amb algun dels virus que poden provocar hepatitis, el sistema immunològic respon produint anticossos. Si hi ha anticossos per un dels virus de l'hepatitis indica que hi ha hagut contacte amb el virus en algun moment de la vida. Hi anticossos tipus IgG que indica infecció crònica o passada i tipus IgM que indica infecció aguda o recent.

Amb l'analítica de sang també s'obté informació sobre l'estat del fetge. Les transaminases són proteïnes que es troben dins de les cèl·lules del fetge (hepatòcits). Existeixen 2 tipus diferents de transaminases, l'AST i l'ALT (també denominades GOT i GPT, respectivament). El nivell de transaminases proporciona informació sobre la inflamació hepàtica i la destrucció de cèl·lules hepàtiques, però els valors baixos o normals no exclouen l'existència de malaltia al fetge ni els valors molt elevats indiquen necessàriament una malaltia avançada.

A més de les transaminases, en l'analítica sanguínia hi ha altres paràmetres que poden ser útils per avaluar la gravetat de l'afectació hepàtica.

• Bilirubina total. La bilirubina és produïda pel fetge i eliminada a través de la bilis. La seva acumulació produeix una elevació en l'analítica i és la responsable de la coloració groguenca de la pell característica de les malalties del fetge (icterícia). És freqüent que s'elevi en les hepatitis agudes pels virus de l'hepatitis A, B i E.
• Albúmina. És la principal proteïna de la sang amb múltiples funcions. Es produeix en el fetge i el seu descens en sang indica que el fetge no està funcionant de forma correcta.
• Temps de protrombina. És una prova que es realitza al laboratori amb una mostra de sang que mesura la capacitat de coagulació de la sang. Les proteïnes relacionades amb la coagulació sanguínia es produeixen al fetge. Si el fetge no funciona bé a causa d'un dany agut o crònic, es pot alterar la coagulació sanguínia al no produir aquestes proteïnes i la sang triga més temps a coagular. En el cas d'una hepatitis aguda la seva alteració indica que l'hepatitis és greu i que hi ha una fallada hepàtica.
• A l’hemograma s’observen les diferents cèl·lules de la sang: les hematies (glòbuls vermells), els leucòcits (glòbuls blancs) i les plaquetes. També és útil per veure alteracions associades a la malaltia hepàtica, sobretot en la malaltia hepàtica avançada com la cirrosi, en la qual és habitual veure baix nivell d'hematies (anèmia), de leucòcits o de plaquetes.

Detecció d'ADN o ARN viral. La presència del virus es confirma amb un altre estudi de sang anomenat reacció en cadena de la polimerasa (PCR). La PCR és una tècnica que identifica el material genètic, ADN o ARN, d'un determinat organisme. Aquest tipus d'anàlisi pot identificar l'ARN del virus de l'hepatitis C, de l'hepatitis A i de l'hepatitis E i l'ADN de l'hepatitis B en una mostra de sang, i és la millor anàlisi per detectar la infecció activa pels virus de l'hepatitis. Si es detecta ARN o ADN viral, el resultat de la prova és positiu i si no es detecta, el resultat és negatiu.

Mesura de fibrosi hepàtica. La fibrosi hepàtica és l'acumulació de cicatrius a causa del mal crònic secundari a malalties del fetge. Per valorar l'extensió de la fibrosi hepàtica es combinen diverses variables analítiques i proves complementàries:

• Biòpsia hepàtica. Es realitza mitjançant una punció per obtenir un tros de teixit hepàtic. Una tècnica invasiva, però segura, i amb un baix risc de complicacions.
• Elastografia de transició (ET) o Fibroscan® que quantifica l'elasticitat del fetge, que és inversament proporcional al grau de fibrosi hepàtica. És una tècnica indolora mitjançant ultrasons. El resultat s'obté de forma immediata i es pot repetir de manera periòdica de forma segura.

Ecografia abdominal. És una tècnica d'imatge basada en la tecnologia dels ultrasons. Permet veure el fetge i les diferents estructures en funció de la seva densitat, quists hepàtics, tumors hepàtics, càlculs a la vesícula o en els conductes biliars, valorar la mida i el flux de la vena porta i les artèries hepàtiques, la mida del fetge i la uniformitat o no d'aquest. És una tècnica totalment indolora i innòcua per al pacient.

Endoscòpia digestiva. La fibrogastroscòpia o endoscòpia digestiva alta està indicada en pacients amb malaltia hepàtica avançada per descartar la presència de varius a l'esòfag, el que indica que el pacient té una cirrosi i hipertensió portal. Si les varius esofàgiques són de grans dimensions el pacient corre el risc que es trenquin i produeixin una hemorràgia digestiva alta que pot ser greu, aquest risc es pot reduir si s'estableix el tractament profilàctic adequat amb blocador d'adrenoreceptors beta.