Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Tractament del Glaucoma
Temps de lectura: 5 min
El glaucoma és una malaltia crònica, és a dir, el nervi òptic danyat no es pot regenerar. L’objectiu del tractament, per tant, és frenar l’evolució del glaucoma i reduir la pressió de l’ull, inclús en aquells pacients en els que la pressió és normal en el moment del diagnòstic.
Les opcions terapèutiques són gotes pels ulls, tractament o cirurgia làser. És important el treball en equip entre el pacient i el professional sanitari perquè el tractament sigui eficaç.
Alimentació. Una alimentació variada rica en vitamines i antioxidants (especialment vegetals de fulla verda) pot ser beneficiosa per evitar que es danyin les fibres del nervi òptic.
Exercici i sol. Es recomana protegir els ulls del sol, realitzar exercici amb moderació i mantenir un pes saludable.
Suplements vitamínics. Com el gingko biloba o el magnesi i la citicolina han mostrat algunes evidències a l’hora de reduir el dany de les fibres del nervi òptic. S’han d’utilitzar amb supervisió mèdica perquè en dosis elevades poden tenir alguns efectes secundaris com, per exemple, hemorràgies.
Medicament en gotes. En la major part dels pacients, el glaucoma es controla amb medicacions en gotes que s’apliquen cada dia a l’ull i que redueixen la pressió intraocular fins controlar la malaltia. Algunes gotes redueixen la quantitat de líquid que l’ull produeix i altres disminueixen la pressió augmentant la quantitat de líquid que surt de l’ull.
No hi ha una pressió perfecta per a tots els pacients. En funció del grau de glaucoma i del nivell de pressió que tingui el pacient en el moment del diagnòstic es busca una pressió més o menys baixa. La pressió ideal per a cada pacient s’ha d’individualitzar i és aquella que asseguri que la pèrdua de visió no continuï avançant.
L’aplicació de les gotes varia en funció del medicament que s’apliqui. Algunes gotes s’apliquen un cop al dia i altres 2 o 3 cops al dia. De vegades, és necessari fer un tractament amb més d’una medicació per aconseguir controlar la pressió de l’ull.
Els pacients han de ser conscients de que han de fer bé el tractament i posar-se les gotes cada dia de manera crònica per evitar que la malaltia continuï avançant. Per aquest motiu, la confiança amb l’oftalmòleg especialista en glaucoma és molt important.
El tractament amb gotes del glaucoma pot produir algunes reaccions adverses que poden ser lleus o severes. Els efectes secundaris més freqüents:
- Sensació de coïssor a l’ull.
- Envermelliment de l’ull o de la zona del voltant de l’ull.
- Canvis en la freqüència cardíaca (pols).
- Canvis en el nivell d’energia general (sentir-se més “aixafat”).
- Canvis en la respiració (especialment en pacients amb asma o bronquitis).
- Boca seca.
- Visió borrosa.
- Creixement de les pestanyes.
- Canvis en el color dels ulls i en el color de la pell al voltant dels ulls.
Si es nota qualsevol efecte secundari degut al tractament s’ha de consultar amb el metge abans de retirar les gotes.
El tractament amb làser sol ser de segona línia i ajuda a millorar el sistema de filtració de l’ull. Aquests procediments acostumen a fer-se a la consulta oftalmològica i pot fer-se vida normal des del mateix dia de la intervenció. Hi ha dos tipus principals de làser per tractar el glaucoma.
Trabeculoplàstia. Aquest làser és per a pacients amb glaucoma d’angle obert. Es fan impactes de làser al filtre de l’ull per millorar el sistema de drenatge perquè el fluid ocular surti millor i la pressió es redueixi.
Iridotomia. Aquest tipus de làser és per al glaucoma d’angle estret. Es realitza un petit forat a l’iris (la part de color de l’ull) per millorar la sortida del líquid. D’aquesta manera s’amplia l’espai de la part de davant de l’ull i s’evita la possibilitat d’una pujada brusca de la pressió de l’ull.
Quan el tractament farmacològic no és suficient per aconseguir reduir la pressió de l’ull, de vegades s’ha de realitzar una intervenció quirúrgica. La cirurgia de glaucoma no serveix per millorar la visió dels pacients, ja que el nervi òptic danyat no es pot regenerar, sinó per baixar la pressió de l’ull als nivells necessaris per mantenir la visió.
Els procediments més freqüents són:
Cirurgia filtrant. La trabeculectomia o l’esclerectomia profunda no perforant són els procediments més utilitzats. Es realitza una petita finestra en l’esclera (part blanca de l’ull) a través de la que es crea una altra via perquè el líquid de l’ull pugui sortir. Es fa una butxaca a la conjuntiva (pell més externa del globus ocular) on aquest líquid s’acumula (ampolla de filtració) i queda resguardada sota de la parpella (per tant invisible a simple vista). A l’ampolla, el líquid de l’ull s’absorbeix a través dels teixits del voltant i així es redueix la pressió.
Sistemes de drenatge. S’implanta un tub de drenatge a l’interior de l’ull que envia el líquid a una zona més àmplia que s’anomena reservori. Aquest queda per sota de la conjuntiva (la pell més externa del globus ocular) i l’esclera (la part blanca de l’ull). Aquest líquid llavors s’absorbeix per les venes que hi ha al voltant.
Les cirurgies del glaucoma requereixen cures postoperatòries i visites continuades durant alguns mesos per al seu correcte funcionament. En el tractament postoperatori, sovint, s’inclouen tractaments amb medicacions antiinflamatòries i maniobres anticicatritzants per prevenir el tancament del nou sistema de filtració creat o per evitar que funcioni excessivament.
Tot i que el pacient s’hagi operat no significa que estigui “curat” i s'han de fer controls periòdics per assegurar que la malaltia continuï avançant.
- Cirurgia mínimament invasiva del glaucoma. En els últims anys han aparegut nous implants de glaucoma que són molt petits i que s’apliquen amb incisions mínimes que permeten una recuperació més ràpida i amb menor número de complicacions. Aquests implants s’introdueixen directament a la zona transparent de l’ull i amb un aplicador es col·loquen al sistema de filtració. En aquests moments es reserva per a pacients amb glaucomes lleus-moderats.
- Sistemes d’alliberament retardat. Existeixen certes medicacions d’alliberació retardada que poden aplicar-se cada 3-4 mesos als pacients a la consulta. Aquest tractament està en procés d’investigació, però força avançat.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Elena Fraga Pumar
Optometrista
Servei d’Oftalmologia
Elena Milla Griñó
Oftalmòloga
Servei d’Oftalmologia
Marta Pazos López
Oftalmòloga
Servei d’Oftalmologia
Publicat: 19 octubre de 2018
Actualitzat: 19 octubre de 2018
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Notícies relacionades amb Glaucoma
30 novembre de 2023
Malalties de les parpelles, quines són les més comunes?
16 octubre de 2023