Preguntes freqüents sobre Glaucoma

No. Tenir glaucoma vol dir tenir una malaltia del nervi òptic. La pressió de l’ull és un factor de risc molt important, però ni tots els pacients amb glaucoma tenen la pressió alta ni tots els pacients amb pressió alta acaben desenvolupant glaucoma.

El pronòstic de la malaltia depèn del grau de glaucoma en el moment del diagnòstic. Actualment, llevat d’alguns glaucomes extremadament agressius (pseudoexfoliatiu....), en la majoria dels casos podem frenar la malaltia i que el pacient no continuï perdent visió.

Sí. L’ús crònic amb cortisona en qualsevol forma d’administració (gotes, oral, endovenosa, inhalada, esprais nasals...) pot augmentar la pressió de l’ull a partir de les 4-6 setmanes de tractament continuat, especialment en els pacients que tenen tendència a tenir la pressió de l’ull alta de base i en els pacients amb glaucoma. Si està prenent aquesta medicació és important que ho expliqui al seu oftalmòleg.

Tots els familiars de primer grau (fills i germans) dels pacients amb glaucoma s’haurien de revisar una vegada a l’any a partir dels 40 anys.

Hi ha alguns estudis que parlen de l’estrès com a desencadenant d’un augment brusc de pressió en els pacients amb angle estret. No hi ha una associació clara amb el glaucoma d’angle obert, que és el més freqüent al nostre medi.

Sí és normal. Ja està calculat que un número de llums pot ser que no es marquin encara que s’estiguin veient. Per aquest motiu, la màquina tornarà a preguntar més d’una vegada qualsevol llum que no veiem. No ha de patir si “s’escapa” alguna llum perquè tornarà a aparèixer més vegades.

La freqüència en la que cal revisar la pressió de l’ull, examinar el nervi òptic, fer campimetria i tomografia de coherència òptica del nervi depèn del grau de glaucoma que tingui el pacient i del control de la pressió. Així, en un glaucoma lleu ben controlat pot ser suficient un control cada 6-12 mesos, mentre que en un glaucoma avançat o amb pressions inadequades pot arribar a veure’s cada 1-3 mesos.

Si ens oblidem d’una presa i ha passat poca estona (per exemple 1 o 2 hores) és recomanable fer la dosi i continuar normalment amb el tractament. Si ha passat molta estona (4 o 5 hores), el millor és esperar a la dosi següent.

El més adequat és fer el tractament com es fa habitualment. D’aquesta manera el seu oftalmòleg tindrà una visió més exacte de sí li està fent efecte o no el tractament que està portant.

Si cauen dues gotes seguides al mateix ull no passa res, la quantitat de gotes que “caben” a l’ull és limitada, el que sobra surt cap a fora.

No. Les monodosis són sense conservants i un cop obertes la medicació es fa malbé. Si l’aprofitem al dia següent ja no farà suficient efecte. S’ha de fer servir una monodosi cada dia (per això venen 30 unitats en les caixes, que correspon a una monodosi per cada dia del mes).

L’ideal és fer-ho el més semblant possible amb un marge aproximat d’una hora abans o després.

Es recomana esperar aproximadament almenys uns 10 minuts entre una gota i la següent perquè l’efecte de les dues sigui el correcte.

En els pacients amb glaucoma es recomana fer una dieta variada, no fumar i fer exercici moderat per preservar al màxim el nervi òptic. Tot i així,  no hi ha cap canvi en els hàbits de vida que permeti retirar el tractament i el més important que pot fer el pacient per evitar l’empitjorament de la seva visió és posar-se les seves gotes.

El mateix dia de la intervenció es pot veure una mica borrós, però es pot fer vida completament normal quant a esforços, pesos i exercici.

Sí, després de la cirurgia de glaucoma és normal veure borrós, ja que la cirurgia provoca una certa inflamació i a més el canvi de la pressió i les sutures provoquen un canvi de graduació que fa veure una mica pitjor. Durant el postoperatori i amb el tractament, aquesta inflamació es va reduint i al cap de 3 mesos ja es poden fer ulleres noves amb la graduació definitiva.

Es recomana agafar la baixa durant 1 mes com a mínim i reduir l’activitat física (agafar pesos, ajupir-se...) durant aproximadament 3 mesos.

Els tres símptomes més importants són empitjorament de la visió, ull molt vermell y dolor. Si això succeeix la recomanació és anar al servei d’urgències per descartar una infecció postoperatòria.

No. El glaucoma no es cura, és una malaltia crònica que s’ha de controlar durant tota la vida. El que pot haver passat és que en treure la cataracta hagi millorat la capacitat de filtració de l’ull (en fer-se més espai) i hagi pogut controlar-se millor la pressió. De vegades aquest efecte és transitori i després s’ha de tornar a posar medicació.

Les ulleres només són capaces de corregir els defectes de graduació, però no poden tornar la visió perduda com a conseqüència del dany produït al nervi òptic.