Evolució de la malaltia

L'endocarditis infecciosa continua sent un repte diagnòstic i terapèutic per als professionals sanitaris perquè és una infecció greu, potencialment mortal que requereix una intervenció ràpida i altament qualificada.  

Aquesta malaltia també té la capacitat d'afectar altres parts del cos com a conseqüència dels fragments de les berrugues cardíaques que poden créixer i desprendre's (embòlies). Això pot generar unes manifestacions clíniques molt variades (des de fallada cardíaca a una embòlia cerebral).  

Amb el pas dels anys ha augmentat la complexitat del tractament de l'endocarditis per l'envelliment de la població, l'augment d'implants de pròtesis valvulars o vasculars, dispositius intracardíacs (marcapassos, desfibril·ladors) i l'augment de la supervivència amb malalts més complexos. Paral·lelament, han anat millorant les tècniques diagnòstiques, les estratègies de tractament i s'han reduït el nombre de cirurgies, amb la disminució consegüent de les xifres de mortalitat.