Preguntes freqüents

Sí, només es pot curar amb tractament farmacològic depenent del grau d'afectació de les vàlvules o el teixit cardíac, el tipus de microorganisme i les manifestacions de l'endocarditis. Més de la meitat de les persones amb endocarditis no necessiten cirurgia cardíaca.

Haver patit la malaltia augmenta en un petit percentatge el risc de tornar a tenir un nou episodi, sobretot en els casos en què ha calgut un reemplaçament valvular. Per això, hi ha programes de seguiment amb els equips multidisciplinaris d'endocarditis i en atenció primària per a la vigilància activa de nous episodis.

Cal garantir la curació de l'episodi d'endocarditis infecciosa. Per això, almenys haurien d'haver passat de tres a sis mesos des que no es rep antibiòtic i disposar de repetits hemocultius (cultius de la sang) negatius. Per garantir la curació es fa seguiment en consultes externes de malalties infeccioses amb exploracions i analítiques periòdiques.

No, una persona no pot encomanar l'endocarditis a una altra.

Habitualment de quatre a sis setmanes. Però cal individualitzar cada cas, perquè algunes persones poden necessitar teràpies més prolongades.

Durant les primeres setmanes el tractament antibiòtic s'ha de donar a dosis elevades i per via endovenosa perquè en puguem garantir la curació. En aquest període per avaluar l'evolució clínica i preveure les complicacions ha de romandre ingressat a l'hospital, quan aquest temps passi i el pacient millori, podem avaluar el cas i proposar teràpies intravenoses al domicili o fins i tot passar a via oral.

Amb una higiene oral adequada, la utilització d'antibiòtics com a prevenció (profilaxi) a l'hora de procediments invasius, quan està indicat. Amb la sospita clínica cal consultar quan un té febre que no desaparegui, fatiga inexplicable, qualsevol tipus d'infecció cutània, o curtes obertes o nafres que no es curen de manera adequada, i evitar l'ús de drogues per via endovenosa.

Progressivament es recuperarà tant de la infecció i de la cirurgia, com de l’impacte del tractament prolongat. És possible que, després d'una infecció greu, que requereix tant de temps de teràpia antibiòtica, al principi el pacient estigui cansat, i tarda a recuperar la mateixa forma física passada, i fins i tot apareguin molèsties digestives o relacionades amb el tractament antibiòtic. La recuperació és lenta i progressiva, acompanyada dels controls reglats a consultes externes dels diferents especialistes. Normalment, en pocs mesos després del final del tractament es pot tornar a la vida normal.

En alguns casos poden quedar seqüeles de la infecció, sobretot si hi ha hagut afectació neurològica que alteri el moviment, la sensibilitat, la visió o la parla. En aquests casos s'inclouran estratègies de tractament i recuperació un cop passi la fase més greu o aguda de la malaltia. També poden aparèixer seqüeles a nivell cardíac, per a la qual cosa es realitzarà un estret seguiment per part de Cardiologia i Cirurgia Cardíaca, si calgués.

L'ideal és estar controlat de manera freqüent durant els primers sis mesos, i fins i tot el primer any per diagnosticar potencials complicacions o nous episodis. Dependrà de cada cas mantenir controls posteriors més prolongats. Algunes infeccions bacterianes o fúngiques requereixen vigilància perllongada. Si hi ha hagut la necessitat de cirurgia cardíaca probablement haurem de mantenir visites de per vida amb els serveis de Cardiologia i/o Cirurgia Cardíaca, i amb el servei de Malalties Infeccioses.