Viure amb Disfunció Erèctil

L'home amb disfunció erèctil se sol sentir culpable, sol, insatisfet i infeliç. Té por de perdre la seva parella i li és difícil construir relacions personals. Aquesta incertesa en la recerca del perquè de la disfunció i de voler-hi trobar un significat, es pot evitar si des del principi s'estableix una interacció personal entre el professional mèdic, el pacient i la família. Això l'ajuda a adquirir coneixement i a controlar el problema.

Aquelles persones que són conscients i adopten un paper actiu per afrontar la disfunció i que consideren que depèn en gran part d'elles, tenen una millor resposta. El compromís permet aplicar hàbits de vida saludables i fomenta la cura actiu del problema.

Per la seva banda, els professionals, davant la sensibilitat d'aquest tipus de pacients, combinen la seva preparació acadèmica i clínica amb aspectes més humanitaris i ètics. A més, es tenen en compte els aspectes culturals, socials, morals i econòmics de cada persona per a l'aplicació de les cures.

Aquest tipus de pacients, igual que la resta, necessiten expressar els seus sentiments i emocions, de manera que valoren la comunicació, l'afecte, la privacitat i la confidencialitat. En aquest sentit una actitud empàtica ajuda al pacient a sentir-se digne i a acceptar-se. Aquest ambient propicia a que el pacient sigui capaç de dialogar, diferenciar, fer autocrítica, analitzar les dificultats ... En definitiva, adoptar una actitud col·laborativa amb l'equip de salut.

D'aquesta manera, es busca la implicació del pacient en tot el procés i se li fa partícip en la decisió sobre el tractament i el compliment del règim terapèutic. Se li ofereixen expectatives realistes la qual cosa afavoreix a gestionar les emocions negatives.

Assessorar, orientar, donar suport durant tot el procés terapèutic és responsabilitat de l'equip mèdic. Amb tot això, el pacient és capaç de desenvolupar l'autonomia, l'autocura, la cooperació, la responsabilitat i la participació en tot el procés.