Tractament de la Disfunció Erèctil
En els casos en què existeix un problema d’erecció d’origen vascular, és important tractar els factors de risc que el produeixen: tabaquisme, obesitat, sedentarisme i/o alimentació inadequada.
Està demostrat que perdre pes per mitjà d’una alimentació sana i equilibrada, així com la pràctica d’exercici físic regular, poden millorar la funció sexual.
D’altra banda, un dels factors més determinants que produeix dany arterial és el tabac. Deixar de fumar és bàsic a l’hora de limitar el dany vascular perquè permet obtenir millors resultats en el temps amb la resta de tractaments.
El tractament amb IPDE-5 és fonamental per tractar la disfunció erèctil, ja que són fàrmacs eficaços, segurs i permeten normalitzar l’erecció al voltant d’un 80% dels pacients.
La majoria dels homes que presenten dificultat per mantenir una erecció, reben medicació per via oral. Aquests fàrmacs milloren la dilatació de l’artèria peniana i el flux de sang que arriba al penis quan existeix desig sexual. Els principals fàrmacs són els inhibidors de la fosfodiesterasa-5 (IPDE-5).
En l’actualitat existeixen quatre medicaments comercialitzades en Espanya: sildenafil, vardenafil, tadalafil i avanafil.
- Existeixen diferències en la rapidesa d’acció i la duració de l’efecte dels fàrmacs. És important conèixer les necessitats i preferències dels pacients per poder adaptar i personalitzar el tractament.
- Tot i que són fàrmacs molt eficaços, en algunes ocasions poden no tenir la suficient potència. En aquest cas, és important comprovar que el fàrmac s’utilitza de forma correcta. Moltes vegades el fracàs del tractament es deu per abandonar-lo.
- Els fàrmacs pel tractament de problemes d’erecció són eficaços i segurs. En relació als efectes secundaris, els més freqüents són el mal de cap (cefalea), l’acidesa de l’estómac, el rubor facial i el dolor muscular.
- És fals que aquest tipus de fàrmacs augmentin la probabilitat de presentar complicacions cardíaques o mort sobtada, fet que ha estat demostrat en nombrosos estudis.
Els inhibidors de fosfodiesterasa-5 (sildenafil, tadaladil, vardenafil, avanafil) són fàrmacs molt utilitzats en el tractament dels problemes d'erecció. Aquests fàrmacs són segurs i eficaços i normalitzen l'erecció en aproximadament quatre de cada cinc homes.
De tota manera, aquest efecte pot no ser aparent amb la presa del primer comprimit i donar una sensació errònia que "la pastilla no funciona". A continuació oferim una sèrie d'explicacions amb els principals errors a l'hora de prendre aquests fàrmacs.
Cal observar una sèrie de regles quan es consumeixen aquest tipus de productes:
- Cal deixar passar el temps necessari recomanat pel fabricant entre el moment de la presa i la reacció del fàrmac per no tenir la falsa sensació que la pastilla és ineficaç.
- Cal prendre el comprimit en quatre ocasions en dies diferents. És possible que una primera dosi no faci l'efecte suficient per desconeixement sobre com actua. Moltes persones es desmoralitzen després d'aquest primer "error". És molt recomanable utilitzar el fàrmac més vegades per intentar saber si el fàrmac en general funciona o no.
- En tercer lloc, és molt important prendre el fàrmac a dosis altes abans d'arribar a la conclusió que no funciona. Les dosis altes de fàrmacs solen ser més eficaços en un 20% que les dosis baixes. Cal provar les dosis altes en diverses ocasions abans de concloure que el fàrmac no és eficaç.
- Per acabar, un motiu molt habitual de no funcionament dels fàrmacs és l'absència de desig sexual. És comú que s'assagin els fàrmacs per millorar l'erecció sense estar en una situació sexual. Els inhibidors de la fosfodiesterasa-5 milloren la resposta del penis al desig sexual, però no augmenten el mateix.
Quan el tractament farmacològic no funciona, existeixen alternatives per millorar el flux de sang al penis i, d’aquesta manera, augmentar la seva rigidesa.
Aquests tractaments són:
Alprostadil (MUSE®). És un supositori uretral que conté alprostadil. La cànula s’introdueix per la uretra (el conducte de l’orina) després d’orinar (perquè el conducte estigui humit) i s’allibera el fàrmac. Quan s’absorbeix, produeix l’erecció. Després de la seva administració, l’efecte es pot notar en uns 15 minuts i sol durar al voltant d’una hora.
Alprostadil injectable. Consisteix en una injecció al penis per mitjà d’una agulla molt fina. El fàrmac s’ha d’administrar pel pacient o per la seva parella, però requereix d’un determinat entrenament previ. La injecció és eficaç als pocs minuts, i dura més o menys en funció de la dosi.
Tant amb el supositori uretral com amb la injecció, és important destacar que la presència d’una erecció de més de 4 hores d’evolució és anòmala i requereix de l’ajuda d’un professional sanitari.
Dispositiu de buit. És un aparell que genera pressió negativa sobre el penis (com una ventosa), i augmenta la quantitat de sang que entra en ell. Després d'aconseguir una erecció, es col·loca una goma o un anell constrictor a la base del pene per mantenir la sang al seu interior, i es retira en acabar les relacions sexuals.
De manera excepcional, en alguns casos de disfunció erèctil, es pot recórrer a l’implant d’una pròtesi.
Les pròtesis de penis són uns dispositius que es col·loquen a l’interior del penis per tractar d’optimitzar la seva rigidesa a l’hora de mantenir relacions sexuals. Es posen a través d’una incisió a l’escrot que deixa una cicatriu poc visible. El postoperatori sol ser curt i, després de 4-6 setmanes, es poden reprendre les relacions sexuals. La sensibilitat, el tacte i l’orgasme no es veuen afectats després de la col·locació de la pròtesi.
Tota disfunció erèctil, inclús la que té una causa orgànica, comparteix components psicològics. És a dir, d’una o altra manera, els aspectes emocionals poden predispondre, mantenir o agreujar els problemes d’erecció.
La teràpia sexual es basa en un compendi de tècniques psicoterapèutiques orientades a resoldre o minimitzar la disfunció erèctil. L’objecte d’aquesta teràpia se centra en esbrinar les causes d’origen psicogen que provoquen la disfunció i en complementar al tractament farmacològic. En aquells casos en què també existeix una malaltia crònica, la teràpia sexual possibilita l’adaptació o rehabilitació de la resposta sexual.
El professional realitza una avaluació de tota la simptomatologia, per establir el diagnòstic i poder realitzar, així, un pla terapèutic individualitzat. Per a la majoria dels terapeutes sexuals, la participació de la parella és fonamental per l’eficàcia del tractament. De fet, els problemes de parella i la manca de comunicació són, en gran part, la causa de la disfunció erèctil.
El professional pacta amb el pacient i la seva parella el pla terapèutic, que inclou unes sessions a la consulta i unes tasques que es realitzen fora de la mateixa.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Notícies relacionades amb Disfunció Erèctil
19 abril de 2023
Sabies que existeix la menopausa masculina o hipogonadisme masculí?
18 gener de 2023