Diagnòstic i Proves de l'Artrosi

Història clínica i exploració física. L'exploració física serveix per a detectar la presència de dolor en mobilitzar l'articulació i, a vegades, cert grau de inflamació (tumefacció) i vessament articular. En fases avançades, l'articulació està deformada i presenta sorolls articulars (crepitacions) quan es mobilitza.

Dades de laboratori. Habitualment, l'artrosi no produeix alteracions en les anàlisis de sang. No obstant això, a vegades, poden ser d'utilitat per excloure altres processos reumàtics. El líquid articular és de característiques fonamentalment mecàniques, és a dir, gairebé transparent i sense presència de cèl·lules.

Radiografia. La utilització de la radiografia és imprescindible per a confirmar el diagnòstic. Els signes radiològics de l'artrosi són molt característics: creixement de l'os que sobresurt de l'articulació (osteòfits); disminució de l'espai articular i un augment de densitat (esclerosi) de l'os adjacent.

Proves complementàries. Rarament cal realitzar altres exploracions complementàries com una ecografia, una ressonància magnètica, etc. Habitualment, quan s'utilitzen és per a descartar altres causes d'afectació de l'articulació, com l'artritis o les infeccions.