Tractament de l'Artrosi

Evitar el sobrepès. En el cas de patir artrosi en articulacions de càrrega (genoll, maluc, regió lumbar...). De vegades, la pèrdua de pes, per poc que sigui, és suficient per millorar de manera evident el dolor associat a l'artrosi.

No realitzar moviments repetitius ni fer un ús excessiu de les articulacions compromeses. Un exemple podria ser evitar les escales sempre que es pugui en pacients amb artrosi de genoll.

Correcta higiene postural. Per exemple adequar la cadira en el lloc de treball per a preservar l'anatomia de la regió lumbar o, si hi ha artrosi en els membres inferiors, evitar estar molt temps dempeus.

Exercici físic. Aquest s'ha d'individualitzar per a cada pacient i s'ha de fer de manera regular, sense deixar-lo en les fases de millorança dels símptomes. Per exemple, la natació és un bon esport per a pacients amb artrosi lumbar, de maluc o de genoll. Una bona teràpia física pot reduir el dolor i millorar la rigidesa articular.

Analgèsics. Són els medicaments més utilitzats per disminuir el dolor i millorar la rigidesa de l’ariculació. L'analgèsic més comú és el paracetamol. 

Antiinflamatoris. Molts d'aquests pacients tenen dolor, malgrat l'ús d'analgèsics, i poden ser tractats amb els anomenats antiinflamatoris no asteroïdeus (AINE), com el diclofenac, el naproxèn, l'ibuprofèn, l'aceclofenac, etc., especialment quan el dolor és més agut. Els casos que no responen als analgèsics comuns o a antiinflamatoris no asteroïdeus, es poden utilitzar analgèsics més potents com els opiacis (per exemple, tramadol).

Condroprotectors. Condroprotectors. En els últims anys s'han comercialitzat uns fàrmacs anomenats condroprotectors, que són substàncies constituents del cartílag articular i que poden disminuir el dolor de l'artrosi. No obstant això, la seva eficàcia no està encara àmpliament acceptada. Dins d'aquest grup estarien la glucosamina i el sulfat de condroïtina. Altres fàrmacs com la diacereïna tenen una eficàcia similar.

Teràpia interarticular o infiltracions. Molts pacients poden beneficiar-se de l'administració dins de l'articulació de substàncies antiinflamatòries. És la teràpia interarticular o infiltracions. En la majoria de casos s'infiltren glucocorticoides, derivats de la cortisona, i més recentment s'està utilitzant també l'àcid hialurònic. Les infiltracions es poden realitzar quan el dolor no cedeix amb les mesures anteriors. Són especialment útils en aquelles articulacions on els signes inflamatoris, especialment el vessament articular, són més evidents. Sempre s'han de tenir en compte com a mesura puntual, i no realitzar-les de manera repetitiva, ja que a vegades l'ús de corticoides pot ser contraproduent en dosis excessives. L'ideal és aplicar-les en articulacions amb artrosi on encara és possible revertir determinats processos. En canvi, en artrosis molt avançades, on la cirurgia és ja l'única opció, la seva eficàcia disminueix de manera notable.