Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Temps de lectura: 3 min
S'entén per assetjament escolar qualsevol forma de maltractament físic o psicològic que succeeix de manera repetida entre menors i adolescents en edat escolar.
 

L'Assetjament Escolar en primera persona

Professionals i pacients t'expliquen com es conviu amb la malaltia
Assetjament Escolar | PortalCLÍNIC
Hem d’incorporar dins dels programes docents programes d’educació emocional basats en el respecte, en els valors, en la no violència, en la resolució de conflictes de forma pacífica, en treballar com se sent l'altre... És un valor que a l’escola és tan important com les matemàtiques o aprendre a llegir.

On passa l'Assetjament Escolar?

L'assetjament sol ocórrer a l'escola, però també pot donar-se en llocs com l'autobús o les activitats extraescolars.

En l'actualitat, l'assetjament es produeix freqüentment a través del mòbil o Internet mitjançant missatges de text, trucades, correus electrònics o missatges en xarxes socials. Aquest tipus d'assetjament es coneix com ciberassetjament o ciberbullying.

Què es pot considerar Assetjament Escolar?

Perquè un comportament pugui considerar-se "persecució", ha d'incloure els següents components:

Un adolescent que agredeix a un altre

Agressivitat:

  • Física. El menor o adolescent que assetja fa mal a un altre o a les seves pertinences. Per exemple, fer-lo ensopegar, l'empeny o trenca els seus llibres.
  • Verbal. El menor o adolescent que assetja diu o escriu coses desagradables sobre un altre a través de burles, amenaces o insults.
  • Social. El menor o adolescent que assetja danya la reputació o les relacions del nen/a assetjat/da. Per exemple, prohibeix a altres estudiants ser els seus amics o difon informació privada o falsa sobre ell en les xarxes socials.
Persona que insulta o agredeix verbalment una altra

Desequilibri de poder. El menor o adolescent que assetja utilitza el seu poder per controlar o fer mal al nen/a que és assetjat/da. Aquest poder pot ser la força física, però també la popularitat o l'accés a informació privada.

Una persona enganxant-ne una altra i un calendari indicant repetició

Repetició. Els comportaments agressius han de succeir més d'una vegada.

Qui participa en una situació d' Assetjament Escolar?

En una situació de bullying no només participen les persones que assetgen i les que són assetjades. Alguns investigadors parlen del "cercle de l'assetjament" per incloure tant als menors i adolescents que estan directament involucrats en les conductes agressives com als que donen suport o rebutgen aquest comportament.

Persones involucrades en l'assetjament escolar de forma directa:

  • Menors o adolescents que assetgen. Tenen comportaments agressius cap als seus companys.
  • Menors o adolescents que són assetjats. Aquests són l'objecte de les conductes agressives.

Persones involucrades en l'assetjament escolar de forma indirecta:

  • Menors o adolescents que ajuden. No inicien el comportament agressiu, però fan “d’assistents" als menors o adolescents que assetgen.
  • Menors o adolescents que reforcen. Formen part del públic i es riuen de les conductes agressives, cosa que facilita que l'assetjament continuï.
  • No participants. Es mantenen allunyats de la situació d'assetjament; no donen suport al comportament agressiu, però tampoc defensen el menor o adolescent que està sent assetjat. Formen part del públic i això també pot facilitar que l'assetjament continuï.
  • Menors o adolescents que defensen. Consolen de forma activa al menor o adolescent assetjat i poden arribar a defensar-lo quan es produeix una situació d'assetjament.

Al llarg del temps, els menors o adolescents poden exercir més d'un paper. En alguns casos, poden participar de forma directa de l'assetjament i en altres, ser testimonis de la situació i actuar com a assistents o defensors.

A quantes persones afecta l'Assetjament Escolar?

A Espanya, al voltant d'un 14% dels estudiants afirmen haver patit algun tipus d'assetjament en l'entorn escolar. Aquesta xifra se situa per sota de països com Letònia (30,6%), Nova Zelanda (26,1%) i la República Txeca (25,4%) i per sobre d'altres com els Països Baixos (9,3%) , Portugal (11,8%), Corea (11,8%) i Islàndia (11,8%).

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació general de Salut Mental en la Infància i l'Adolescència

Consulta tota la informació relacionada amb Salut Mental en la Infància i l'Adolescència

Llegir més

Informació documentada per:

Astrid Morer Liñan

Publicat: 3 octubre de 2019
Actualitzat: 3 octubre de 2019

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.