Mites sobre l'Assetjament Escolar

Mite. L'assetjament és normal entre menors o adolescents i no cal prestar atenció.

Realitat. La intimidació no és acceptable en cap moment de la vida i ignorar la situació no sol aturar-la.

Mite. Està bé pegar a algú que està assetjant; així pararà.

Realitat. És comprensible que la persona que està sent assetjada s'enfadi, però pegar a la persona que li assetja podria empitjorar la situació.

Mite. L'assetjament només passa a l'escola.

Realitat. L'assetjament sol ocórrer dins de l'horari escolar, però també pot donar-se en llocs com l'autobús o les activitats extraescolars.

Mite. És possible saber que un menor o adolescent assetja altres per la manera de vestir o per com actua.

Realitat. No hi ha una forma concreta per identificar els menors o adolescents que assetgen.

Mite. És fàcil detectar els senyals que alerten que algú està sent assetjat.

Realitat. No sempre és fàcil detectar els senyals d'assetjament, ja que no sempre és físic. L'assetjament emocional, verbal i el ciberassetjament poden deixar senyals que la gent no veu.

Mite. Denunciar el menor o adolescent que assetja empitjora la situació.

Realitat. És possible que el menor o adolescent que és assetjat tingui por de denunciar la situació pensant que potser no el creuran o que la situació empitjorarà. És important buscar algú de confiança que l'ajudi a obtenir el suport necessari per denunciar la situació.

Mite. Quan hi ha una situació d'assetjament, la solució és canviar d'escola.

Realitat. Canviar d'escola no és la solució, ja que el menor o adolescent que és assetjat pot tenir problemes per fer nous amics o, fins i tot, patir assetjament de nou.

Mite. El ciberassetjament és més inofensiu que l'assetjament en persona.

Realitat. El ciberassetjament és un problema molt seriós; la intimidació pot fer-se viral i el problema pot intensificar-se de forma ràpida. A més, alguns llocs web permeten fer publicacions de forma anònima, el que pot fer que l'abús sigui més difícil d'aturar.