La Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE) és la principal causa de discapacitat visual en l’actualitat en persones majors de 65 anys. En concret, la DMAE exsudativa o humida provoca una acumulació de líquid en la retina, hemorràgies i deteriorament funcional que requereix un tractament crònic, mitjançant injeccions intraoculars que s’han de realitzar a l’hospital o centre sanitari. Existeixen diverses pautes de tractament, però la freqüència de les injeccions i la demanda de les visites per al control clínic generen una pressió assistencial excessiva en el sistema de salut pública.
Per tractar d’optimitzar aquestes visites, l’Institut d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic ha portat a terme una investigació que inclou a més de 100 pacients amb DMAE. En aquest treball s’estableix una metodologia protocol·litzada per al tractament de la DMAE mitjançant un règim bimestral fixe amb una mitja anual de tres visites de control, que podria personalitzar-se posteriorment segons la resposta al tractament.
En funció del cas, el tractament de la DMAE amb injeccions i els controls clínics poden ser necessaris cada mes, el què representa una pressió assistencial important, ja que és una malaltia molt prevalent en la població. A més a més, implica desplaçaments per a les persones afectades, que solen ser d’edat molt avançada, per la qual cosa una visita a l’hospital pot suposar una incomoditat, sobretot si no es troba a prop de la seva residència habitual.
Els avantatges assistencials d’aquest nou protocol van ser clares. El repte principal va ser demostrar que el tractament seguia tenint la mateixa efectivitat i que aquest sistema de visites més espaiades era satisfactori per als pacients. Per avaluar-lo es va fer un seguiment dels pacients durant un any i es va veure que en els pacients amb un bon compliment terapèutic es confirmava l’eficàcia clínica i els beneficis assistencials d’aquest règim protocol·litzat del tractament. El règim fixe bimestral va demostrar una bona resposta clínica, va aconseguir optimitzar la logística i ha demostrat ser còmode i segur per als pacients.
La prevalença de la DMAE augmenta amb l’edat, passant d’afectar fins a 8 de cada 100 persones majors de 65 anys, i fins a 30 de cada 100 en majors de 85 anys, segons la Sociedad Española de Retina y Vítero.
A causa de l’envelliment global de la població, la DMAE és cada vegada més comuna, la qual cosa genera cada vegada més pressió assistencial, per això és d’especial importància trobar mètodes per optimitzar el seu tractament com el que descriu aquest estudi.
Autor: Ricardo Casaroli, oftalmòleg en l’Institut Clínic d’Oftalmologia, Hospital Clínic de Barcelona
