La teràpia gènica és la modificació dels gens d’una persona per tal de tractar o curar una malaltia. Es realitza mitjançant diferents mecanismes com: reemplaçar el gen malalt per un de sà, inactivar el gen causant de la malaltia o introduir al cos un gen modificat. Aquesta teràpia també s’estudia per tractar malalties com el càncer, malalties genètiques o infeccioses.
En el cas de les malalties neurodegeneratives, en les que la majoria de fàrmacs convencionals no han funcionat, la teràpia gènica resulta una àrea prometedora per ser investigada. Un dels reptes més importants en l’aplicació clínica d’aquestes teràpies és aconseguir fàrmacs que siguin segurs i capaços de travessar la barrera hematoencefàlica. S’han realitzat molts estudis al llarg de les darreres dècades amb diferents tipus de teràpia gènica, i la majoria s’han centrat en malalties genètiques com l’atrofia muscular espinal, la demència frontotemporal o la malaltia de Huntington.
Actualment la investigació s’està enfocant en identificar nous vectors virals. Es tracta de virus modificats, als que se’ls elimina la seva capacitat de causar malaltia i s’utilitzen com a vehicles per portar gens terapèutics a les cèl·lules humanes. També les estratègies transgèniques són objecte d’estudi; es basen en dissenyar àcid nucleics (elements que conformen el material genètic) per tal que interactuïn amb els gens causants de la malaltia. D’altra banda, s’investiga quina és la millor via d’administració d’aquests fàrmacs, per exemple si és per via intravenosa, per via intrauterina, intramuscular...
Segons una revisió publicada a la revista Nature Neuroscience la teràpia gènica basada en vectors virals ha obtingut resultats prometedors en l’atròfia muscular espinal. Aquest fet ha impulsat la investigació pel tractament de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, el Parkinson o la malaltia de Huntington. L’atròfia espinal muscular és una malaltia genètica que provoca dany a les neurones motores, un tipus de cèl·lules nervioses de la mèdul·la espinal i de la part inferior del cervell que controlen els moviments dels braços, cames, cara, pit, gola i llengua. En la majoria dels casos la causa de la malaltia és la supressió del gen SMN1, que codifica per la proteïna SMN. Recentment la FDA (Food and Drug Administration, per les seves sigles en anglès), va aprovar tres teràpies gèniques que incrementen els nivells de la proteïna SMN i permeten millorar la simptomatologia dels pacients amb atròfia espinal muscular.
Alzheimer i Parkinson: assignatures pendents per la neurociència
D’altra banda, l’Alzheimer, que afecta a 50 milions de persones a tot el món, és potser l’exemple més clar de malaltia neurodegenerativa amb molt poques alternatives terapèutiques, i en la que també s’hi investiga la teràpia gènica, tot i que molts assaigs clínics amb molècules petites i anticossos han estat decebedors. Els tractaments aprovats fins ara, només proporcionen un alleujament simptomàtic lleu. Tot i això, s’estan posant molts esforços en trobar tractaments que siguin capaços de modificar el curs de la malaltia. De fet recentment s’ha publicat un estudi sobre un fàrmac (no basat en teràpia gènica) que sembla reduir l’acumulació de plaques amiloides, però fa falta molta més investigació per provar la seva eficàcia.
També s’ha considerat tractar el Parkinson amb teràpia gènica. És la malaltia neurodegenerativa més freqüent després de l’Alzheimer. Els tractaments actuals només ofereixen alleujament simptomàtic, tenen efectes secundaris significatius i no aturen la progressió. Per això, es creu que la teràpia gènica pot ajudar a restaurar el desequilibri dels neurotransmissors alterats en el Parkinson i millorar la supervivència neuronal, mitjançant la modificació dels gens directament relacionats amb la malaltia.
Les teràpies gèniques són prometedores perquè podrien representar un canvi significatiu en el tractament de les malalties neurodegeneratives heretades i esporàdiques, que no tenen cura avui en dia. Tot i això, encara hi ha molts reptes a superar fins que aquestes teràpies puguin aplicar-se.
INFORMACIÓN DOCUMENTADA POR:
Dra. Raquel Sánchez-Valle, cap del Servei de Neurologia i cap del Grup de Malaltia d’Alzheimer i Altres Trastorns Cognitius de l’IDIBAPS, i el Dr. Sergi Borrego, neuròleg de la Unitat d’Alzheimer i Altres Trastorns Cognitius.
