Un estudi publicat a Nature i liderat per la Universitat Nacional Australiana identifica una variant del gen TLR7 com a causant del lupus eritematós sistèmic (LES). Aquesta troballa obre camí al desenvolupament de tractaments més eficaços.
El gen TLR7 té la capacitat de reconèixer l’ARN de virus i bactèries i activar el sistema immunitari per donar-hi resposta. Una mutació en aquest gen pot desencadenar una reacció autoimmunitària com la que es produeix en el lupus.
El lupus és una malaltia autoimmune crònica que es desenvolupa quan el sistema immunitari ataca el propi organisme. El lupus eritematós sistèmic (LES) és el més comú però també hi ha el cutani, l’induït per medicaments i el neonatal. Els factors causants poden ser hormonals o ambientals, com els estrògens, les infeccions, l’estrès emocional i físic, l’embaràs, diversos fàrmacs i la llum ultraviolada de la radiació solar. És una malaltia sistèmica, perquè pot afectar a qualsevol òrgan.
Els símptomes són similars a la grip; per exemple la febre, la fatiga, la pèrdua de pes, el mal de cap i el dolors musculars i articulars que poden aparèixer i desaparèixer en forma de brots. Per ara no hi ha un tractament que curi el lupus però els analgèsics, antiinflamatoris, corticoides, immunosupressors i la teràpia biològica redueixen l’acció del sistema immunitari. A la vegada però, els immunosupressors poden augmentar la susceptibilitat d’alguns pacients a desenvolupar infeccions. Portar un bon estil de vida com una alimentació equilibrada, realitzar exercici físic de forma regular, i evitar l’exposició solar i el tabac ajuden a millorar la simptomatologia.
Fa anys que els investigadors sospitaven que el gen TLR7 podia tenir alguna cosa a veure en el desenvolupament del lupus sistèmic però fins ara no s’havia confirmat. Això va ser possible a partir de la seqüenciació del genoma d’una noia jove espanyola a la que li van diagnosticar la malaltia als 7 anys. Al tractar-se d’un cas greu i prematur, els científics van focalitzar-se en la causa genètica i van partir de la hipòtesi que potser es tractava d’una sola mutació.
En analitzar el genoma, es va trobar una variant del gen TLR7 com a possible causant de la malaltia. Aquesta variant produeix una proteïna que té afinitat per certes molècules que la inactiven i com a conseqüència es produeix la manifestació de la malaltia. Al laboratori, es va utilitzar una tècnica d’edició genètica anomenada CRISPR que es caracteritza per introduir el gen defectuós causant de la malaltia en les cèl·lules de ratolins, i observar a continuació si aquests desenvolupaven la simptomatologia. Els resultats mostraven que la introducció d’aquest gen era suficient perquè el procés es produís.
El 90% de les persones afectades per lupus són dones. La implicació d’aquest gen pot ajudar a explicar el perquè. El gen TLR7 es troba en el cromosoma X i les dones en tenen dues còpies, mentre que els homes només en tenen una i les probabilitats de tenir la malaltia són molt menors. En les dones, una de les còpies està inactiva però en la zona del cromosoma on es troba el gen, el silenciament és parcial. Per tant, hi ha dones que poden tenir dues còpies amb el gen funcional. Si aquest està mutat, hi ha més possibilitats d’aparició de la malaltia.
La identificació d’aquest gen i la relació causal amb el lupus obre camí a la recerca de tractaments dirigits al gen TLR7 i per tant a una possible curació. A més, aquests tractaments també és podrien aplicar en malalties incloses en la mateixa família del lupus com artritis reumatoide i la dermatomiositis, -una malaltia muscular que provoca inflamació i erupció a la pell-.
