El restrenyiment afecta a 1 de cada 4 persones al llarg de la seva vida i és un problema de salut molt freqüent a qualsevol edat, més comú en dones que en homes. Normalment es produeix de forma puntual però en algun cas pot esdevenir crònic. El restrenyiment es caracteritza perquè hi ha una alteració en el nombre de deposicions que realitza la persona, la consistència o forma, l’esforç i la satisfacció després de la defecació. És a dir, hi ha restrenyiment quan es realitza esforç per defecar, les femtes són dures, hi ha una sensació d’evacuació incompleta després de la deposició, hi ha sensació d’obstrucció, es realitzen menys de tres deposicions a la setmana i es necessita ajuda manual per evacuar.
Pot ser que una persona tingui el trànsit intestinal lent i això li provoqui restrenyiment, però també hi ha situacions en el que el trànsit intestinal és normal i, tot i això, la persona presenta restrenyiment. En aquests casos, algunes de les causes que hi pot haver darrere son episodis d’estrès o d’ansietat. D’altra banda, el restrenyiment pot ser un signe d’alguna malaltia o una reacció adversa a algun medicament. Algunes de les malalties que poden causar restrenyiment son la malaltia inflamatòria intestinal, la diabetis, l’hipertiroïdisme, la malaltia renal crònica, alguns tipus de càncer, el Parkinson, Esclerosi Múltiple, entre d’altres. Per això, és important observar la freqüència i consistència de les deposicions i estar alerta si es produeix algun canvi important. A més, pot ser molt útil conèixer quins són els signes d'alarma pels quals s'ha de consultar al metge si es presenten juntament amb el restrenyiment.
- Canvi sobtat en el ritme deposicional habitual (durant un temps superior a 6 setmanes) en persones majors de 50 anys.
- Presència de sang en les femtes.
- Anèmia o falta de ferro.
- Pèrdua de pes involuntària.
- Història familiar de càncer de còlon i recte o malaltia inflamatòria intestinal.
- Massa abdominal o rectal palpables.
“Les mesures no farmacològiques són sempre el primer pas en un abordatge terapèutic i són canvis en l'estil de vida”, comenta la Dra. Sabela Carballal, gastroenteròloga de l’Hospital Clínic, i afegeix que per millorar els símptomes es recomana:
- Beure aigua.
- Realitzar exercici físic.
- Seguir una dieta saludable rica en fruites i verdures.
- Evitar l’ús de laxants si no és per prescripció mèdica.
- Adoptar un horari per la defecació.
Si no hi ha millora s’ha de recórrer al tractament farmacològic sempre prescrit per un professional sanitari. Per exemple, els laxants, que són fàrmacs que es prenen via oral. Els ènemes, que es prescriuen als pacients que no responen als laxants orals, o també hi ha el Biofeedback, que consisteix en un mètode d’aprenentatge o rehabilitació perquè el pacient relaxi els músculs del sòl pèlvic durant la defecació. És important posar remei als problemes de restrenyiment perquè, sovint, quan es prolonga en el temps se’n poden derivar altres problemes com les hemorroides o les fissures a l’anus.
Així doncs, portar un estil de vida saludable seguint una alimentació sana i una rutina d’exercici físic setmanal pot millorar la salut intestinal i el restrenyiment. També, es recomana prestar atenció al ritme deposicional perquè si els símptomes persisteixen és aconsellable consultar amb el professional sanitari per descartar que sigui signe d’alguna malaltia.