Ser inactiu i sedentari en el dia a dia té un impacte en el pronòstic de malalties respiratòries cròniques com la MPOC o les bronquièctasis. Conèixer els factors que estan associats a una disminució de l'activitat física és essencial per a millorar el tractament d'aquests pacients i per a guiar nous projectes de recerca.
Una investigació duta a terme a l'Hospital Clínic, va estudiar les característiques clíniques i sociodemogràfiques que es van associar a un comportament més inactiu i sedentari. Es va fer el seguiment de pacients amb bronquièctasis durant un any.
Per a realitzar aquest estudi, es va visitar als pacients amb bronquièctasis en el moment de la inclusió en l'estudi i al cap d'un any. En les dues visites es va mesurar l’activitat física i el sedentarisme durant una setmana amb l'ajuda d'un dispositiu (acceleròmetre). Es va classificar als pacients en diferents grups: actius o inactius segons el nombre de passos caminats per dia, i en sedentaris o no sedentaris, segons el temps que romanien desperts sense moviment (asseguts o estirats). D'aquesta manera es van generar quatre grups segons si eren actius o no i a més sedentaris o no.
D'altra banda, es van registrar variables clíniques i sociodemogràfiques com la qualitat de vida, la tolerància a l'exercici, les aguditzacions, el nombre d'hospitalitzacions durant l'any de seguiment, la funció pulmonar i la severitat de les bronquièctasis.
Es van incloure 53 pacients amb bronquièctasis, dels quals 37 eren dones amb una mitjana d'edat de 62 anys. A l'inici de l'estudi la distribució de grups va ser la següent: 24 pacients ‘actius + no sedentaris’, 3 ‘actius + sedentaris’, 11 ‘inactius + no sedentaris’ i 15 ‘inactius + sedentaris’.
Al cap d'un any, es va poder observar que 18 pacients (34%) van tenir pitjors nivells d'activitat física i sedentarisme, dels quals 10 van passar directament al grup ‘inactiu + sedentari’, el pitjor dels 4 grups. El factor clínic relacionat amb aquest canvi va ser el nombre d'infeccions respiratòries de la malaltia durant l'any de seguiment.
Així doncs, en pacients amb bronquièctasis, el nombre d'infeccions respiratòries durant l'any de seguiment es va associar a major inactivitat i sedentarisme. D’aquesta manera, realitzar activitat física i evitar el sedentarisme sembla ser un factor clau la prevenció d'aquest empitjorament en les persones amb bronquièctasis. Mantenir-se actiu durant el dia a dia, amb passejos freqüents i escurçar els temps asseguts, pot tenir un impacte directe en la salut d'aquests pacients.
Aquest estudi ha estat liderat per la fisioterapeuta Victoria Alcaraz, membre de la línia d'investigació de bronquièctasies, del grup del Dr. Antoni Torres. És el primer estudi que analitza els factors que estan relacionats amb canvis conductuals en activitat física i sedentarisme en pacients amb bronquièctasis.
Autora: Victoria Alcaraz, fisioterapeuta, Institut Clínic Respiratori
