Quina diferència hi ha entre la Depressió Postpart i el “Maternity Blues”?
Després del part pot aparèixer el 'Maternity Blues'. Són sentiments de tristesa transitòria, nerviosisme, inseguretat i preocupació. Si aquests símptomes persisteixen o s’agreugen, és aconsellable consultar amb un professional per descartar una depressió postpart.
La Unitat de Salut Mental Perinatal del Clínic atén les dones durant l'embaràs i els primers 12 mesos postpart. (Foto: Clínic Barcelona)
El 'Maternity Blues' o disfòria postpart és un estat emocional de tristesa que pot aparèixer entre el tercer i el cinquè dia després del part. Ho presenten el 70% de las mares degut als importants canvis biològics que es produeixen abans, durant i després del part i l’esforç per adaptar-se als nous hàbits de la maternitat com la lactància, el vincle amb el bebè i tenir-ne cura. Els símptomes del 'Maternity Blues' poden ser molt variables, des de tristesa, plor fàcil, preocupació per tenir cura del nadó, inseguretat o ansietat. “Pot ser normal tenir tristesa. De fet, tenir un fill, sobretot el primer, és un canvi vital molt important”, assegura la Dra. Susana Andrés, psicòloga clínica de l’Hospital Clínic.
“Pot ser normal tenir tristesa. De fet, tenir un fill, sobretot el primer, és un canvi vital molt important.”
Cita de Dra. Susana Andrés psicòloga clínica de l'Hospital Clínic
Normalment, aquests símptomes desapareixen de forma espontània abans de dues setmanes. No obstant, en un 20-25% de les dones es mantenen els símptomes o fins i tot augmenten la seva intensitat. En cas que aquests símptomes persisteixin s’ha de demanar ajuda professional, ja que pot tractar-se d’una depressió postpart.
El tractament actual de la depressió postpart
El tractament de les malalties mentals durant l’embaràs i la lactància és complex. La depressió postpart precisa d’una intervenció multidisciplinari. S’ha de fer un pla individualitzat per a cada pacient, basat en les evidències científiques i en les necessitats de la mare.
D’una banda, existeix el tractament psicològic, centrat en la teràpia cognitiu-conductual (TCC) i la teràpia interpersonal, que han demostrat eficàcia en la malaltia. D’altra banda, hi ha el tractament farmacològic, més temut entre les pacients pels possibles efectes secundaris. Tot i així, durant els últims 30 anys s’han recollit dades que suggereixen que els fàrmacs recomanats en la depressió postpart poden utilitzar-se de forma segura durant la lactància. La Dra. Alba Roca, psiquiatra de la Unitat de Salut Mental Perinatal del Clínic, apunta que existeixen tractaments dels quals es pot valorar la seva indicació en l’embaràs “precisament per prevenir totes aquestes complicacions que hi pot haver per una depressió no tractada, tenim molts fàrmacs compatibles amb la lactància. Per tant, suspendre o no la lactància en el postpart, ha de dependre més de l’estat i els desitjos de la mare, que no pel fàrmac en sí”.
Tractaments experimentals
Existeixen també noves teràpies com la brexanolona, un fàrmac intravenós específic per al tractament de la depressió postpart que encara no ha estat aprovat ni comercialitzat a España. Una de las característiques principals de la brexanolona és la rapidesa d’acció, ja que es nota millora a partir de les 48-60 hores d’administració. Però hi ha inconvenients, como el cost, l’administració per via endovenosa i en règim d’hospitalització.
En definitiva, els trastorns mentals perinatals són més freqüents del que es pensa, però tenen tractament. La depressió postpart suposa encara un repte per a la medicina, ja que presenta complicacions especials degut a la limitació de l’ús de medicació per no afectar al fetus o al bebè lactant. No obstant, la seguretat dels nous fàrmacs i les teràpies no farmacològiques en desenvolupament suposen una nova via de possible tractament d’aquest problema, que afecta a milers de dones cada any.