Aquesta soca presenta més de 50 mutacions -36 d’elles es troben a la proteïna Spike (S), de la superfície-, i confereixen al virus una entrada més eficient a les cèl·lules humanes, per això té una major infectivitat i resistència als anticossos naturals. Òmicron presenta la taxa de transmissió més alta de totes les variants anteriors, ja que tan sols una persona amb la infecció pot contagiar-ne a 10. Aquesta soca ha desplaçat a la Delta en només 3-4 setmanes, en més de 100 països i ja representa el 90% de les infeccions per COVID.
Òmicron té una major replicació a les vies respiratòries altes; fosses nasals i faringe, fet que augmenta la infectivitat de les persones contagiades. S’ha trobat una quantitat de virus 70 vegades superior en els bronquis de persones infectades per Òmicron amb relació a la Delta i 10 vegades menys en els pulmons amb relació a la variant original de Wuhan. Això demostra una menor afectació d’aquests òrgans, i per tant, una menor gravetat de la malaltia. En aquest sentit, dades preliminars de Sud-àfrica i el Regne Unit suggereixen una menor taxa d’hospitalització per aquesta variant.
Aquesta soca té la peculiaritat que el seu període d’incubació és més curt, de 2-3 dies en lloc de 4-6 com passava amb les altres variants, però la simptomatologia és similar: picor i molèsties a la gola, dolor muscular, fatiga, cefalea, amb alguns quadres febrils, però en general no s’ha observat pèrdua d’olfacte ni de gust.
Els tractaments antivirals per aquesta nova variant com el Remdesivir, ja aprovat a Espanya, i el Molnupiravir i Nirmatrevir/Ritonavir, que encara estan en procés d’aprovació per l’Agència Europea de Medicaments (EMA), són efectius. Altrament, els anticossos monoclonals (a excepció del sotrovimab) i el plasma de persones ja immunitzades s’ha observat que són molt poc efectius per tractar pacients amb aquesta variant.
L’efectivitat de la vacunació complerta (dues dosis) davant la COVID-19 disminueix de forma notable al cap de sis mesos i s’ha comprovat que protegeix poc de la infecció per la variant Òmicron, ja que els títols d’anticossos son molt baixos. Pel contrari, la immunitat cel·lular generada probablement protegeix a les persones de la malaltia greu. Per això és important administrar una tercera dosi a les persones grans i amb comorbiditats. Al cap de 2-4 setmanes de la 3a dosi (amb vacunes d’ARNm, per tant, Pfizer o Moderna), la immunitat és molt alta, augmenta fins al 60-70% la seva eficàcia, però dades preliminars del Regne Unit diuen que a partir dels 3 mesos es redueix sensiblement la protecció i es desconeix si més endavant es necessitaran dosis addicionals.
Aquesta rapidesa de mutació del virus empeny a la recerca a buscar noves eines per avançar-lo, com generar noves vacunes que continguin una combinació de les variants que ja han aparegut, amb l’objectiu final de guanyar una de les carreres de fons més reptadores que està vivint la humanitat.
Informació documentada: Dr. Josep Maria Miró. Consultor Sènior del Servei de Malalties Infeccioses. Hospital Clínic de Barcelona. Vídeo explicatiu
