El SARS-CoV-2 té la capacitat d'infectar aquelles cèl·lules de l'organisme que expressen en la seva superfície un receptor anomenat enzim convertidor d'angiotensina 2 (ACE-2). Alguns exemples d'aquestes cèl·lules són les que recobreixen les mucoses de sistema respiratori o les que recobreixen les venes i artèries. El virus utilitza aquest receptor com a 'porta d'entrada' i comença a replicar-se de forma ràpida a l'interior cel·lular.
La presència de virus en l'organisme es detecta ràpidament gràcies a el sistema immunitari innat. Aquest constitueix una primera línia de defensa que ajuda a contenir la infecció viral de forma immediata (en els primers minuts o hores). No obstant això, no sol ser suficient per aturar la infecció. Per aquest motiu, es posen en marxa uns dies més tard respostes més eficaces contra el virus intervingudes pel sistema immunitari adaptatiu. Aquestes respostes es divideixen en dos tipus, humoral o cel·lular. En la resposta adaptativa humoral els limfòcits B produeixen anticossos, que són proteïnes capaces d'unir-se a regions específiques de virus. Aquesta unió permet bloquejar estructures que utilitzen els virus per penetrar en les cèl·lules, impedint la infecció. Però els anticossos compten amb una limitació: només poden unir-se al virus quan aquest es troba fora de les cèl·lules.
La immunitat més enllà dels anticossos
Per aconseguir eradicar de manera definitiva la infecció viral és necessari eliminar el virus també de l'interior de les cèl·lules. D'aquesta tasca s'encarrega l'anomenada resposta adaptativa cel·lular, intervinguda per limfòcits T. Els limfòcits T reconeixen les cèl·lules infectades pel coronavirus i les destrueixen. Això converteix als limfòcits T i a la resposta adaptativa cel·lular en el principal i més eficient mecanisme de defensa antiviral.
La immensa majoria dels limfòcits B i T activats durant la infecció viral només sobreviuen uns pocs dies o setmanes. Afortunadament, durant la infecció també es genera una petita proporció de limfòcits memòria (sobreviuen mesos o anys) disponibles per defensar-nos de forma ràpida en futures trobades amb el virus. Són precisament aquests limfòcits T i B memòria els que s'intenten generar amb les vacunes ja que confereixen protecció de llarga durada.
Detecció de la immunitat: test serològics versus cel·lulars
Els diferents tests diagnòstics que s'han desenvolupat per a la COVID-19 detecten diferents tipus d'immunitat generada enfront de virus. Però aquestes proves sovint poden causar confusió a l'hora d'interpretar els resultats.
Els tests serològics mesuren la immunitat mediada per anticossos. Els resultats negatius d'aquestes proves són, sovint, interpretats com a absència d'infecció o pèrdua d'immunitat. Però pot ser degut al fet que en els primers dies de la infecció encara no s'han generat suficients anticossos com per ser detectats pel test, o bé a que els nivells ja hagin baixat un cop passada la infecció. La pèrdua d'anticossos no implica que s'hagi perdut la immunitat, la immunitat de tipus cel·lular (limfòcits T) pot protegir-nos de virus tot i que hagin baixat els nivells d'anticossos.
Els tests cel·lulars mesuren la presència d'immunitat cel·lular mediada per limfòcits T. La detecció de limfòcits T permet avaluar amb més precisió la immunitat enfront de virus que la de detecció d'anticossos. No obstant això, aquests tests requereixen tècniques més complexes i costoses, pel que la seva utilització està poc estesa.
Una estratègia diagnòstica alternativa per comprovar la immunitat enfront de SARS-CoV-2 és la detecció de limfòcits T memòria. Malauradament, aquest tipus de tests cel·lulars només està disponible amb fins d'investigació en el camp de les vacunes.
Conèixer la immunitat per assegurar una vacuna eficaç
La investigació de la immunitat cel·lular enfront del coronavirus és fonamental per poder avaluar la memòria immunològica, és a dir, el temps que s'està protegit després de la infecció. Així mateix, a l'hora de valorar l'eficàcia d'una vacuna, s'ha de considerar també si és capaç d'estimular la immunitat cel·lular i no només una protecció mediada per anticossos. En aquest sentit s'han obert línies de recerca basades en la immunitat cel·lular que tenen com a objectiu dirigir de forma selectiva a les cèl·lules immunitàries per reconèixer i neutralitzar el coronavirus. Aquesta estratègia ja es va demostrar que era efectiva amb la SARS-CoV de 2002.
En definitiva, la resposta del nostre organisme enfront del coronavirus és molt complexa i encara queden moltes preguntes per resoldre. La informació que es té avui en dia indica que la resposta cel·lular mediada per limfòcits T és tant o més important que la immunitat aportada per anticossos.
Per aquests motius, cal continuar investigant els mecanismes immunològics que deriven de la infecció per coronavirus amb l'objectiu de desenvolupar teràpies efectives enfront de la COVID-19, millorar les proves diagnòstiques i assegurar l'efectivitat de futures vacunes.
Autor: Guillermo Muñoz Sánchez, Resident d'Immunologia de el Centre de Diagnòstic Biomèdic. Hospital Clínic de Barcelona.
