Vydura es va aprovar recentment a Espanya per part de l’Agència Espanyola del Medicament (AEMPS). De moment, només estarà finançat pel Sistema Nacional de Salut com a tractament preventiu i està indicat per a pacients que tenen almenys 4 atacs de migranya al mes. A més, han d’haver provat com a mínim tres tractaments previs sense resposta adequada durant tres mesos. També és necessària la prescripció per part d'un especialista.
El seu principi actiu és rimegepant, aquest medicament pertany a un grup farmacològic específic per a la migranya, els gepantes (antagonistes del receptor del pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina). S’administra en forma d’un comprimit oral cada 48h.
Avenços en el tractament de la migranya
El principal tractament agut que s’administra actualment per a les crisis de migranya son els triptans, però entre el 30 i el 40% dels pacients no responen adequadament. En un metanàlisi es va trobar que només 3 de cada 10 pacients experimentaven absència del dolor al cap de dues hores de la dosi de sumatriptà. A més, estan contraindicats en persones amb hipertensió i antecedents d’ictus o infart.
L’aparició de rigemepant aporta un avantatge terapèutic, donat que el seu perfil de seguretat és bo i els efectes secundaris no son destacables: nàusees i molèsties gastrointestinals en alguns casos. És una bona opció en pacients amb factors de risc cardiovascular.
Impacte de la migranya en la societat
La migranya es caracteritza per episodis repetits de mal de cap que poden ser invalidants. El dolor s'estén a tot el cap, sol ser pulsatiu (com si es notés el batec del cor), empitjora amb llum, sorolls, olors... i pot anar acompanyat de nàusees i vòmits. En el 80% de pacients aquest problema té una base genètica i sobre aquesta predisposició actuen diversos desencadenants: estrès, alteració del ritme de son, canvis hormonals, entre altres motius.
La migranya té una prevalença del 12,6% a la població espanyola i, afecta tres vegades més a les dones respecte als homes. Segons l´OMS és la segona malaltia més discapacitant (dies de vida saludable perduts per la malaltia) i la primera per sota dels 50 anys. Afecta als anys de major productivitat, i també la vida personal i familiar de la persona que la pateix.
És per això que els nous tractaments disponibles son una font d’esperança per a les persones afectades, ja que podria millorar significativament la seva qualitat de vida.
