El paracetamol és un medicament àmpliament utilitzat per reduir els estats febrils i tractar el dolor moderat. Recentment però, l’epidemiologia ha evidenciat que l’ús d’aquest fàrmac durant la gestació podria ocasionar trastorns lleus de neurodesenvolupament com el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), i el trastorn de l’espectre autista (TEA) i també reproductius i urogenitals. El que es considerava una medicació segura durant l’embaràs, ara hauria de ser utilitzada sota prescripció mèdica, especialment en casos en què s’hagi de tractar febre alta i dolor sever, ja que aquests estats també poden afectar el desenvolupament del fetus
La majoria de dones són reticents a prendre medicació durant l’embaràs però 8 de cada 10 dones han pres paracetamol durant la gestació. S’estima que a EE. UU el 65% de les dones embarassades utilitzen el paracetamol i globalment el 50%. Amb l’evidència actual es recomana que les dones gestants tinguin precaució amb aquest medicament especialment durant el primer trimestre d’embaràs.
El paracetamol és un disruptor endocrí, un fàrmac capaç d’interferir en l’activitat normal de les hormones i afectar el correcte funcionament corporal. Pot causar malalties relacionades amb la salut reproductiva de la dona, trastorns de la funció reproductora masculina, i trastorns metabòlics i neurològics.
El consum excessiu de paracetamol durant l’embaràs pot tenir conseqüències des del nadó fins a l’adolescència. Alguns estudis realitzats en dones embarassades han evidenciat que aquest fàrmac té efectes urogenitals i reproductius en el fetus, per exemple un increment en el risc de malformacions genitals com una distància més curta del normal entre l’anus i els genitals. També s’ha observat que no es produeix un descens normal dels testicles durant el desenvolupament del nen i altres estudis han registrat un inici primerenc de la pubertat en les nenes.
Aquest medicament pot travessar la placenta i la barrera hematoencefàlica, que regula l’entrada de diferents molècules al cervell. El cervell és un òrgan que duu a terme el seu desenvolupament més important en l’úter de la mare i en la infància, moments en que és més vulnerable si està exposat a tòxics. Durant aquestes etapes alguns químics com el paracetamol poden causar efectes en el neurodesenvolupament fins i tot a nivells baixos. Com més gran és l’exposició, major és el risc de que el nen o nena desenvolupi un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), trastorn de l’espectre autista (TEA), retards lingüístics o que tingui un quocient intel·lectual més baix respecte la mitjana.
Es podria pensar en l’ibuprofè com a alternativa al paracetamol però aquest, tot i tenir també propietats analgèsiques, és un antiinflamatori i està contraindicat durant el primer trimestre de gestació. Així doncs, hi ha poques alternatives farmacològiques al paracetamol per tractar la febre i el dolor.
Un document presentat recentment per investigadors d’Europa i Amèrica recollia l’evidència científica disponible i recomanava a les dones embarassades utilitzar el paracetamol sota indicació mèdica, no utilitzar-lo per tractar afectacions lleus com el mal d’esquena, i utilitzar-lo en la dosis mínima i durant el menor temps possible.
Informació documentada per: Dr. Eduard Gratacós, director de l'Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia (ICGON), i Investigador Principal del grup Medicina Fetal i Perinatal - Clínic-IDIBAPS
